El doble malson dels atemptats de Brussel·les

A Karen Northshield, de 31 anys, els atemptats de Brussel·les del 22 de març del 2016 li van destrossar la vida. Aquell dia havia d’agafar un avió als Estats Units, però des d’aleshores acumula més d’una vintena d’operacions i no ha sortit de l’hospital. «Només tinc un desig. Llevar-me un matí, dutxar-me, menjar bé, reprendre la meva vida, sortir, veure gent… Però com que em passo aquí les 24 hores del dia és com una presó», explicava fa uns dies a una cadena belga. Ha perdut part del maluc, no pot utilitzar la cama esquerra ni alimentar-se com qualsevol persona, perquè ja no té estómac   

Aquell dia van morir 32 persones, a més dels kamikazes gihadistes que van atacar primer l’aeroport de Zaventem i després, l’estació de metro de Maalbeek. Un total de 320 persones més van resultar ferides, i la majoria segueixen sense rebre la indemnització de les asseguradores privades, que només han compensat el 15% dels casos, segons ha admès la ministra de Sanitat belga, Maggie de Block. Una de les víctimes mortals va ser la germana de Philippe Vansteenkiste, que el desembre passat va crear l’associació V-Europe per ajudar afectats i famílies a navegar en el mar de la burocràcia i la complexitat administrativa del sistema belga.

A L'ESPERA D'INDEMNITZACIONS

«Tenim la impressió que l’Estat ens ha oblidat», retreia al gener Vansteenkiste davant la comissió d’investigació creada pel Govern. La seva percepció és compartida per moltes víctimes. Com ara Northshield, que segurament haurà de seguir tractament mèdic tota la vida. «La meva preocupació més gran és que el dia que surti de l’hospital no tinc garantit el finançament. No tinc salari, no tinc feina. El Govern ens ha de compensar. És la seva responsabilitat», reclama.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Rússia adverteix a Polònia que no aculli armes nuclears

El problema radica en el fet que la legislació belga no preveu compensar de per vida les víctimes del terrorisme. El febrer passat, el consell de govern va aprovar la creació d’un «estatut de solidaritat nacional» que garanteix una ajuda financera de per vida i el reemborsament de les despeses mèdiques. No obstant, associacions i familiars han posat el crit al cel perquè, curiosament, només cobreix les persones que residien a Bèlgica en aquell moment. «Està bé que ens diguin que pressionaran les asseguradores, però volem una cosa concreta», exigia fa uns dies Sebastien Bellin, exjugador internacional de bàsquet, actualment resident als Estats Units i que ha hagut de demostrar que s’ha sotmès a vuit operacions, que té una cama destrossada i una bala al maluc. «Els polítics van dir coses molt boniques. Ens van parlar de pensions, d’un estatut especial, però avui dia no existeix res d’això i ens sentim abandonats», es queixava.

ACTES DE COMMEMORACIÓ

Polítics i víctimes participaran avui en la commemoració organitzada per les autoritats belgues. A les 7.58, hora de la primera explosió, hi haurà un minut de silenci a l’aeroport de Zaventem. A les 9.11, tota la xarxa de metros, tramvies i autobusos pararà per fer «un minut de soroll». Després, a les portes del parc Cinquantenari tindrà lloc un acte solemne i s’inaugurarà un monument dedicat a les víctimes. I després, diversos seguicis sortiran des de la Borsa de Brussel·les cap a la plaça de Luxemburg, l’estació del nord i el barri de Molenbeek, d’on van sortir molts dels gihadistes vinculats als atemptats. H