El conservador Antonio Tajani, nou president del Parlament Europeu

L’italià Antonio Tajani, excomissari i membre del Partit Popular Europeu (PPE), serà durant els pròxims dos anys i mig el president del Parlament Europeu. El que va ser home a Brussel·les de l’expresident italià Silvio Berlusconi i fundador de Força Itàlia, que té 64 anys, va aconseguir imposar-se ahir al candidat socialista, el també italià Gianni Pitella, en una votació secreta que va durar 12 hores. «Ha sigut un enfrontament summament democràtic. Seré el president de tots», va prometre després de ser elegit.

La retirada d’última hora del candidat liberal Guy Verhoftstadt, que fins fa una setmana va intentar sumar els 17 eurodiputats antieuro del Moviment 5 Estrelles que lidera el còmic italià Beppe Grillo, facilitava a primera hora d’ayer el camí del candidat conservador. Però va ser el suport explícit anunciat pel grup dels conservadors britànics, després de la tercera votació fallida, l’element que va acabar decantant la balança del costat dels populars. El resultat final: 633 vots vàlids; 351 per a Tajani i 282 per a Pitella.

«Constato que Antonio Tajani ha sigut elegit president del Parlament Europeu. Li desitjo tot el millor, molt d’encert, molt d’èxit», anunciava entre aplaudiments el fins ara president de l’Eurocambra, l’alemany Martin Schulz, que abandona el Parlament Europeu per fer campanya en la política nacional alemanya. L’elecció del conservador italià significa que a partir d’ara hi haurà tres membres del PPE al capdavant de les tres principals institucions europees: Comissió, Consell i Parlament.

NEGOCIACIONS D’ÚLTIMA HORA

Tant Tajani com Pitella van treballar intensament durant tot el dia per atraure els eurodiputats de la resta de forces polítiques els candidats de les quals es quedaven sense opcions després de la tercera ronda –en les tres primeres el reglament exigeix majoria absoluta i només passen a la quarta els dos candidats més votats–, com és el cas de la nacionalista flamenca Helga Stevens (ECR), la britànica Jean Lamberts (Verdes), la italiana Eleonora Forenza (IUE) i el romanès Laurentiu Rebega (EFN).

Notícies relacionades

El cardenal condemnat per malversació renuncia a participar en el conclave

Els liberals guanyen al Canadà impulsats pel rebuig de Trump

Malgrat el pacte subscrit entre el PPE i els liberals –on comparteixen bancada Ciutadans, el PDECat i el PNB– per recolzar Tajani i la crida socialista a l’esquerra i els verds per recolzar Pitella, no tots els eurodiputats van seguir les consignes. Alguns, com Ramon Tremosa, Maite Pagazaurtundua, Marina Albiol, Javier Couso, Paloma Lopez i Ángela Vallina van anunciar la seva abstenció perquè no havien trobat en els projectes dels candidats ni solucions a la crisi dels refugiats ni compromisos polítics concrets.

EL FINAL DE LA GRAN COALICIÓ

El Partit Popular Europeu (PPE) i el Partit Socialista Europeu (PSE) porten més d’una dècada ininterrompuda repartint-se alternativament la presidència del Parlament Europeu, almenys des que el socialista Josep Borrell va assumir el timó el 2004. La ruptura del pacte de gran coalició firmat a l’inici de legislatura entre les dues famílies amb més pes a l’hemicicle –al qual es van unir posteriorment els liberals– i airejat la setmana passada pels conservadors va acabar enterbolint l’elecció.