Pels seus discursos el coneixereu

Capaç de pronunciar discursos ininterromputs durant hores i hores, Fidel Castro ha deixat amb la seva prolífica oratòria frases per a la història que han marcat l'imaginari dels cubans i han creat tota una escola de retòrica revolucionària.

Els seus biògrafs xifren en més de 2.500 els discursos del dirigent, molts d'ells de més de cinc hores de durada. La majoria els feia dret. El 1959 va parlar durant nou hores. 

El seu "condemneu-me, no m'importa, la història m'absoldrà", pronunciat el 1953, durant el judici pel frustrat assalt que va encapçalar contra la caserna Moncada, va ser la primera d'una llarga col·lecció de frases que van fer famós Castro i la seva revolució.

Els cubans tampoc oblidaran el "¿vaig bé, Camilo?", la pregunta que va formular al cap de l'Estat Major de l'Exèrcit Rebel, Camilo Cienfuegos, el 8 de gener de 1959, durant el discurs a la caserna de Columbia, després de l'entrada triomfal dels guerrillers a l'Havana. "Vas bé, Fidel", va respondre Cienfuegos, un dels líders revolucionaris més populars, desaparegut l'octubre del 1959 en un accident aeri en circumstàncies que no es van arribar a aclarir mai.

"Companys obrers i pagesos, aquesta és la Revolució socialista i democràtica dels humils, amb els humils i per als humils. I per aquesta Revolució dels humils, pels humils i per als humils, estem disposats a donar la vida", va proclamar Castro el 1961, en vigílies de la invasió de Bahía de Cochinos, al declarar el caràcter socialista de la revolució.

Amb una polèmica frase que li va valer crítiques i desafectes va establir les bases de la seva particular política cultural: "Dins de la revolució, tot, contra la revolució, res (...)", va dir el  juny del 1961. "En una fortalesa assetjada, tota dissidència és traïció". Amb aquesta frase de sant Ignasi de Loiola va justificar en diverses ocasions la repressió a opositors i crítics.

A l'ONU, el 1979, va pronunciar un històric discurs a les Nacions Unides, en què va fer un dur al·legat contra la desigualtat i es va preguntar per la utilitat de la institució si no podia resoldre els problemes del món. En plena guerra freda va clamar contra la carrera nuclear entre els Estats Units i la desapareguda URSS. "Prou de la il·lusió que els problemes del món es poden resoldre amb armes nuclears. Les bombes poden matar els malalts, els famolencs, els ignorants, però no poden matar la fam, les malalties, la ignorància", va dir entre aplaudiments.

A "l'imperi", el seu pitjor enemic, com es referia generalment als Estats Units, li va dedicar molts dels seus discursos sense escatimar la retòrica bel·licista i sense abaixar la guàrdia ni el to de les seves desqualificacions contra els successius inquilins de la Casa Blanca, 10 durant el seu mandat, amb especial animadversió contra els Bush, pare i fill.

Notícies relacionades

Un enamorat del poder

El vídeo en què Raúl Castro anuncia la mort de Fidel Castro

"Revolució és sentit del moment històric; és canviar tot el que ha de ser canviat; és igualtat i llibertat plenes; és ser tractat i tractar els altres com a éssers humans; és emancipar-nos per nosaltres mateixos i amb els nostres propis esforços", va afirmar. 

La malaltia que el va apartar del poder el 2006 el va allunyar també dels discursos parlats, però no dels escrits, com testifiquen les seves 'Reflexiones', la sèrie d'articles que va escriure sobre diversos temes, la majoria internacionals, en els seus anys de convalescència.