El dia del perdó

Sebastián Arismendy tenia 9 anys el 19 de juny del 2007, quan es va assabentar que les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC) havien assassinat el seu pare després de cinc anys de segrest. Al rebre la notícia se’n va anar cap a la seva habitació, va trencar el pany de la porta, va tirar a terra tots els quadros i va començar a picar a terra mentre jurava que mataria els botxins del seu pare. «La meva vida tenia un únic objectiu. Van ser dos o tres anys d’autèntic rancor, de ganes de matar i assassinar», relata Sebastián nou anys després, assegut al costat del seu germà petit Juan Camilo a casa seva, a Bogotà.

El seu pare, Héctor Fabio, formava part dels 12 diputats regionals de l’assemblea del Valle del Cauca que les FARC havien segrestat l’abril del 2002. Un comando guerriller, amb els membres disfressats de militars, va irrompre a l’assemblea, ubicada al cor de la ciutat de Cali, i va desallotjar els diputats alertant sobre un avís de bomba. L’autobús en què suposadament els desplaçaven a un lloc segur, es va internar a la selva perseguit sense èxit per l’Exèrcit i la Policia. Només un dels diputats aconseguiria tornar amb vida.

Demà, a Cali, a l’assemblea on va començar tot, tindrà lloc un acte de perdó i reconeixement de responsabilitats en què els comandaments de les FARC es trobaran cara a cara amb els familiars dels diputats. Serà la tercera reunió entre guerrillers i familiars després de les dues que van tenir lloc durant les negociacions de pau a l’Havana prèvies a aquest acte.   

 Laura Charry, filla del diputat assassinat Carlos Charry, recorda la seva primera trobada amb els dirigents guerrillers com «dura» i «impactant». «Vostès van acabar amb la vida dels meus pares, amb la vida de nosaltres, vostès van destruir els nostres projectes, van jugar amb nosaltres», els va dir als càrrecs de les FARC, asseguda davant seu en una habitació d’hotel a l’Havana.

TOCAR EL FONS DEL DOLOR

«Anar a l’Havana va ser tocar  fons en el dolor, fins al més profund», declara a Cali Fabiola Perdomo, viuda del llavors president de l’Assemblea, Juan Carlos Narváez. «Vaig plorar el dia que vam arribar, el dia de la reunió i els dies següents i després em vaig preguntar, ¿per què estic plorant tant? Llavors em vaig adonar que aquell dia jo havia acomiadat el meu marit. Aquell dia me’n vaig desprendre», explica Fabiola.

Tant si han perdonat les FARC o no, gairebé tots els familiars dels diputats recolzen el model de justícia especial de l’acord de pau, que no contempla penes de presó per als guerrillers que ajudin a aclarir la veritat.

EL LLEGAT DELS DIPUTATS

Notícies relacionades

El nou acord de pau a Colòmbia, en sis claus

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Els diputats van morir de la forma més inexplicable dins de l’absurd del conflicte. En un context de guerra total entre l’Exèrcit i les FARC, els guerrillers van tirotejar els diputats pensant que s’estava produint un intent de rescat militar. La realitat era que un altre grup de les FARC s’havia desviat de la seva ruta. Quan els guerrillers van descobrir que es disparaven entre ells, tots els diputats havien sigut executats excepte Sigifredo López, que estava castigat en un calabós a part i que finalment va ser alliberat un any i mig després.

«¿VOSTÈ SE'N PENEDEIX?»

Sebastián, el fill del diputat Héctor Fabio Arismendy, ara té 19 anys. A l’Havana es va plantar davant dels dirigents de les FARC i els va dir que després de la mort del seu pare ell havia jurat matar-los, però que ja havia superat l’odi i les ganes d’assassinar. A l’acabar la reunió, Iván Márquez, el cap de la delegació negociadora de les FARC, se li va acostar per demanar-li perdó. «Jo sé que mai podré recuperar el que li vaig treure, però si puc fer-li recuperar almenys una miqueta, permeti-m’ho», li va dir Márquez, segons relata Sebastián, i afegeix: «¿Vostè es penedeix de tot el que ha fet?, li vaig preguntar. Ell va ajupir el cap, com si no em volgués respondre, i després va assentir». H