El Govern britànic reconeix que el 'brexit' li costarà 143.000 milions d'euros extra

La sortida del Regne Unit de la Unió Europea tindrà un alt preu. El brexit obrirà un forat en l’economia britànica de 122.000 milions de lliures (143.000 milions d’euros) en els pròxims cinc anys, segons el ministre de Finances, Philip Hammond. En la presentació, ahir, del pressupost de tardor, el primer després del referèndum sobre la UE i el primer del Govern de Theresa May, Hammond va reconèixer també que, a causa del brexit, l’economia britànica creixerà un 2,4% menys d’aquí al 2021. Un alentiment degut a una menor activitat comercial i menors  inversions internacionals. Les previsions, ja oficials, vénen a confirmar els pitjors auguris.

Les xifres han sigut publicades per l’oficina de responsabilitat pressupostària (OBR) assumint que el Regne Unit deixarà la UE l’abril del 2019, dos anys després de l’activació de l’article 50, previst per al pròxim mes de març. D’acord amb l’OBR, la rebaixa del creixement econòmic debilitarà els ingressos fiscals i a això s’hi unirà una caiguda en la inversió. Hammond, caut i bastant més realista que el trio de ministres del brexit, va fer la impressió de preparar-se per al pitjor.

LA INFLACIÓ I LA BALANÇA

El vot de fa cinc mesos «canviarà el curs de la història britànica», va afirmar en la presentació del pressupost de tardor a la Cambra dels comuns. Per això és «més urgent que mai» aturar la debilitat de l’economia a llarg termini i fer-la «resistent» de cara a les turbulències que vindran. Hammond va evocar una «baixada en les inversions i una demanda més feble» a causa de la incertesa regnant després del referèndum i de l’acceleració de la inflació per la depreciació de la lliura esterlina.

No obstant, el Chancellor es va comprometre a crear un fons extra de 23.000 milions de lliures destinat a innovació i un pla d’infraestructures que «construeixi una economia que funcioni per a tothom» i «prepari la nostra economia per resistir quan sortim de la Unió Europea». D’aquesta quantitat, 1.100 milions es destinaran a transport local a Anglaterra i 1.000 milions més a la millora de les carreteres.

Després d’anys de dràstiques retallades en serveis i ajudes socials del Govern de David Cameron per quadrar els comptes, el brexit conduirà ara a un endeutament més gran i a un augment del dèficit públic, molt més elevat del previst d’aquí al 2021. El deute públic haurà d’arribar a un 89,2% del producte interior brut (PIB) per a aquest any; un 88,9% per al 2017, i el 90,2% per al 2018.

Hammond va descartar aconseguir un superàvit en els comptes públics per al 2019, com s’havia proposat el seu predecessor, George Osborne. Per l’oposició laborista, aquesta renúncia mostra «el fracàs dels últims sis anys». L’encarregat de Finances en el gabinet a l’ombra laborista, John McDonnell, va condemnar la política d’austeritat dels conservadors i va acusar May de no protegir les classes més modestes, com havia promès. «Després de tots els sacrificis que ha fet la gent en els últims sis anys, em temo que la declaració d’avui [per ahir] ha posat els fonaments per més anys perduts», va declarar McDonnell.

POC MARGE DE MANIOBRA

Notícies relacionades

Trump anuncia una demanda contra ‘The Wall Street Journal’

Netanyahu truca al Papa arran de l’atac a l’única església catòlica de Gaza

Amb l’ombra amenaçant del brexit planant sobre les finances britàniques, el Govern de May té pocs diners i escàs marge pressupostari de maniobra. Per aquest motiu, Hammond només pot presentar mesures molt limitades, destinades a alleujar l’economia de les famílies amb menys recursos, que segons els laboristes estan sent «traïdes». Aquest és el col·lectiu que s’ha anomenat  JAM, paraula que en aquest cas no té res a veure amb la melmelada. JAM són les sigles en anglès de just about managing, que significa  «els que s’arreglen com poden» per viure. Sis milions de llars britàniques les passen magres per arribar a final de mes a causa de la retallada de sous i d’ajudes socials.

Hammond va anunciar un increment del salari mínim per als més grans de 25 anys, que passarà de 7,2 a 7,5 lliures per hora de treball (de 8,4 a 8,7 euros). Un augment del 4% que pot quedar en ben poc si, com tot indica, l’any que ve el brexit i la lliura esterlina en descens provocaran una pujada dels preus. Hammond també va prometre millores en algunes prestacions per fills i va confirmar que el nivell d’ingressos anuals exempts del pagament de l’impost sobre la renda passarà d’11.000 a 11.500 lliures a l’abril i a 12.500 el 2020. El ministre va anunciar també la creació d’un fons de 1.400 milions de lliures esterlines per contribuir al finançament de 40.000 noves vivendes en els pròxims cinc anys.