Les carícies fugaces del mur de Nogales

Cau el capvespre a la frontera de Nogales. Tanquen les botigues al costat nord-americà i el poble entra en letargia. Al mur que s’estén al costat de la duana, és hora dels comiats. Laura Ontiveros estén la mà per tocar la seva filla amb la punta dels dits pels forats que deixa la gelosia. No l’ha pogut abraçar des que la van deportar ja fa més d’un any. Laura està encallada a Mèxic i la seva filla de 19 anys no pot sortir dels EUA perquè no té encara la residència. Viuen molt a la vora i a la vegada molt lluny, separades per una barrera que no hi entén de sentiments.

Diverses vegades a la setmana, van a veure’s a la frontera. «Parlem de com ha anat el dia i de la feina, de com ens trobem a faltar i ens diem que aviat estarem juntes», explica la mare. Ontiveros va viure vuit anys al Nogales nord-americà, al qual va fugir escapant d’un marit maltractador. Els Estats Units li van concedir una visa per a les víctimes d’abusos domèstics i, treballant de cuinera, va aconseguir tirar les seves dues filles endavant. Fins que tot es va torçar un dia per «les males companyies». «Un amic em va demanar que l’acompanyés al casino a Mèxic i, al tornar, la policia ens va agafar amb dos migrants al maleter. Em van acusar de còmplice i em van deportar», diu Ontiveros.

Per sort no va haver d’anar gaire lluny. La van deixar pràcticament a casa, al Nogales de l’estat mexicà de Sonora, una ciutat de 220.000 habitants, crescuda a l’allau de les maquiles. Si la seva homònima gringa és un basar somnolent, on estan tancant moltes botiguesper la depreciació del peso, la mexicana té tots els vicis i virtuts que s’esperen d’una frontera. Però tampoc viu els seus millors moments. Diverses maquiles han tancat i amb prou feines hi ha turisme ianqui, espantat per les matances dels sicaris, la grip aviària i altres espantalls. Les seves farmàcies, dentistes i antres de perdició, tot a preu molt avantatjós, és de les poques coses que segueixen atraient forasters.

Punt de trobada

La tanca de la frontera no només és el punt de trobada per a les famílies partides de Nogales, aquells que no tenen passaport o arrosseguen problemes amb la justícia. Ana Pineda ha fet més de dues hores i mitja per carretera des de Phoenix per poder veure la seva tia i els seus cosins. L’acompanya la seva sogra, els seus fills i una copiosa parentela feliniana.

Notícies relacionades

Ni Trump ni el seu mur són benvinguts a la frontera amb Mèxic

Peña Nieto rebrà demà Trump, l'home que va satanitzar Mèxic

«És molt dur i desesperant estar separats», diu aquesta emigrant de 48 anys, que va començar netejant cases i avui té la seva pròpia companyia de neteja. «Al desembre va morir la meva àvia i no vam poder venir al funeral». Pineda ha portat regals i menjar per a la família mexicana. És el seu fill qui la passa a l’altra banda, l’únic que té passaport. 

Pineda tampoc vol més murs i, tot i que no podrà votar en les presidencials, se sent ofesa pel missatge de Donald Trump. «Hauria de saber que els immigrants no venim a prendre-li la feina a ningú. Fem el que ells no volen fer. I, sí, jo netejo cases, però és una feina digna».