Anar al contingut

Yahoo va espiar els correus electrònics dels seus clients a petició del Govern dels EUA

IDOYA NOAIN / NOVA YORK

Yahoo va espiar els correus electrònics dels seus clients a petició del Govern dels EUA

NOAH BERGER

Si té un compte de correu de Yahoo té bastant més de què preocupar-se que del recentment desvelat atac de pirates informàtics que van aconseguir informació personal de 500 milions d’usuaris. Una investigació de Reuters va desvelar ahir que la companyia va accedir a una petició del Govern dels Estats Units d’espiar absolutament tots els correus que reben els seus usuaris.

No se sap exactament què es buscava ni s’ha determinat si la petició va partir de l’Agència de Seguretat Nacional (NSA) o de l’FBI, però l’exclusiva confirma que Yahoo va construir l’any 2015 en secret un programa de software per escanejar en temps real tots els missatges que arribaven a les bústies, buscant específicament o en els textos o en els documents adjunts caràcters facilitats per les agències d’espionatge.

Reuters no ha pogut comprovar si Yahoo va donar la informació que es buscava al Govern o si una petició similar va arribar a altres proveïdors, com Google o Microsoft. En tot cas, segons experts en vigilància consultats per Reuters, es tracta del primer cas (almenys que surt a la llum) en què un gegant tecnològic accedeix a una operació d’espionatge de tals dimensions que va més enllà d’altres de conegudes on es van examinar missatges emmagatzemats o un nombre limitat de comptes d’usuaris o es van facilitar al Govern metadades.

DESCONCERT

Dos antics empleats de Yahoo i una altra persona van donar la informació sobre l’operació, que va ser sol·licitada a l’equip legal en una directiva classificada i va ser aprovada per la consellera delegada, Marissa Mayer. La seva decisió va desconcertar molts empleats i Reuters suggereix que la polèmica va propiciar que l’encarregat de seguretat de Yahoo, Alex Stamos, deixés el juny del 2015 la companyia. Segons Reuters, Stamos i el seu equip no van saber de l’existència del programa fins que ja estava en marxa i quan el van descobrir el maig del 2015, setmanes després de ser instal·lat, van arribar a pensar que era un atac informàtic. També van detectar en el software una fallada que feia els correus vulnerables al pirateig.

Yahoo va respondre a la bomba informativa amb un breu comunicat que assegura que «compleix amb les lleis dels EUA». Tampoc Stamos, que ara treballa a Facebook, va voler contestar a Reuters. I la NSA va dir que les preguntes havien de dirigir-se a l’Oficina del Director Nacional d’Intel·ligència, que tampoc va contestar.

Experts legals consultats per The Intercept, la web creada pel periodista que va col·laborar amb Edward Snowden a fer públics els programes massius i il·legals d’espionatge de la NSA, van alertar de l’aparent inconstitucionalitat de la petició del Govern a Yahoo. «Se li ha demanat que escanegi totes les comunicacions nacionals sense una ordre «judicial i sense causa probable, va dir l’advocat Andrew Crocker. I Patrick Tomey,  de la Unió Americana de Llibertats Civils, va apuntar: «L’ordre enviada a Yahoo sembla no tenir precedents i ser inconstitucional. El Govern sembla haver instat Yahoo a portar a terme el tipus de recerca que la Quarta Esmena pretén prohibir».