Més d'un centenar dels combatents gihadistes belgues són dones

Bèlgica estima en 614 les persones que són a Síria i l'Iraq o intenten arribar-hi

2
Es llegeix en minuts
SILVIA MARTINEZ / BRUSSEL·LES

La connexió entre Bèlgica i el terrorisme gihadista, no només arran de l'atac de Brussel·les, és des de fa anys més que evident i els números no fan més que confirmar-ho. Les autoritats tenen registrats a la seva base de dades 614 combatents estrangers. Terroristes que són a Síria i l'Iraq combatent per l'Estat Islàmic i altres grups radicals, que han marxat cap a allà o que tenen la intenció de fer-ho, i 104 d'ells són, segons revela la revista 'Knack', dones.

Aquesta xifra -50 d'elles ja serien al destí, altres haurien sigut tornades i 16 haurien mostrat la intenció de marxar- mostra la realitat d'un problema cada vegada més gran, recordat aquest estiu per l'agència de policia Europol en el seu últim informe sobre terrorisme, en què alertava del creixent flux de dones que viatgen cap a Síria i l'Iraq per criar allà la següent generació de gihadistes.

La llista mostra altres dades impactants. Per exemple, que 109 dels 614 -durant els atemptats es considerava una llista amb 800 persones relacionades amb el terrorisme gihadista- haurien mort, encara que a falta de confirmació oficial els seus noms segueixen a la llista. A més, dos de cada tres estarien probablement a Síria o l'Iraq -266 persones-, quatre estarien anant-hi, 114 probablement ja haurien tornat i 73 haurien intentat marxar cap allà. A més, les autoritats han identificat 157 persones que consideren candidats a viatjar a Síria, dels quals 57 viuen a la regió de Brussel·les i 27 a la província d'Anvers.

CONDEMNES DE COMBATENTS

Diverses dotzenes dels gihadistes identificats estarien implicats, segons una xifra atribuïda a Paul Van Tigchelt, responsable de l'organisme que avalua l'amenaça a Bèlgica, en atemptats i 7 d'ells en els de París i Brussel·les. Una altra quinzena correspondrien a atemptats suïcides a Síria o l'Iraq. Des de començament d'any, segons xifres de la fiscalia, Bèlgica hauria registrat 101 condemnes terroristes, 32 d'aquestes en relació amb els denominats combatents tornats de Síria.

Pel que fa al perfil, set de cada deu combatents són adolescents -el més jove, de 15 anys- o joves en la vintena, però hi hauria individus de totes les edats i fins i tot un amb més de 70 anys. El gruix de les persones incloses a la llista, que comprèn 23 nacionalitats, serien belgues: 372 dels 614. Encara que a la llista també hi ha 39 marroquins, 25 russos, 16 francesos, 13 algerians, 7 holandesos i 6 italians.

Notícies relacionades

Des de la Comissió Europea segueixen veient aquest fenomen amb preocupació. Reconeixen que hi ha hagut un canvi de perfil dels terroristes i sospitosos que actuen a Europa, també del seu 'modus operandi' i que el procés de radicalització s'ha accelerat.

“Això és així perquè la situació a les zones de conflicte ha evolucionat i fa que l'Estat Islàmic hagi intensificat els contactes amb els gihadistes a l'estranger perquè actuïn”, explica un funcionari comunitari sobre un període de radicalització que actualment pot arribar a ser de setmanes en lloc de mesos. “La radicalització es produeix a les presons, a les xarxes socials, és una situació molt complexa i s'ha d'adaptar la resposta a les circumstàncies específiques”, sosté la presidència eslovaca de la UE.