Merkel, Hollande i Renzi es reuneixen en un portaavions per forjar el nucli dur de la nova Unió Europea

«Europa no s’ha acabat amb el 'brexit' i som aquí per donar la nostra contribució, que no apunta a substituir ningú, sinó només a assumir les nostres responsabilitats». Així es va expressar ahir el primer ministre italià, Matteo Renzi, abans de reunir-se a bord del portaavions 'Garibaldi' amb la cancellera alemanya, Angela Merkel, i el president francès, François Hollande, en una trobada concebuda per forjar un nucli dur que lideri una refundació de la Unió Europea (UE) que li permeti enfrontar-se a reptes com ara el 'brexit', la crisi de refugiats i el terrorisme gihadista.

Els tres mandataris van apuntalar amb les seves paraules el sentit de la reunió. «És essencial saber què es vol fer de la UE i dins d’ella», va dir Hollande. Després, tots tres van seure al voltant d’una taula per a un sopar a bord de la nau italiana de guerra i van entrar al cor dels temes que havien anunciat a la premsa.

«Més enllà del mercat i de la moneda, Europa és una potència política», va dir Merkel. Hollande va afirmar que el futur d’Europa transcorre per tres dimensions: «Més seguretat, més desenvolupament i un futur per als joves». Renzi va resumir el sentit de la trobada amb dues paraules: «Somnis i concreció». El primer ministre italià va anunciar, a manera de mesura que simbolitzi aquesta nova via europea, que les 99 cel·les d’una de les presons feixistes de l’illa de Ventotene, que els mandataris van visitar com a preludi de la reunió, es transformaran en habitacions per a estades setmanals de formació de joves europeus.

LLIURE I UNIDA

Per carregar de significat la reunió en un moment en què la UE viu una crisi existencial, la cimera va tenir lloc en aquesta illa al sud de Roma, on el 1941 tres antifeixistes exilats i amb anys de presó a l’espatlla van redactar el 'Manifest per a una Europa lliure i unida'. En el moment més fosc d’Europa, durant la segona guerra mundial, el text es distribuïa clandestinament.

Després de la reunió d’ahir, Merkel viatjarà a 12 països europeus per explicar el que diversos analistes han definit com «la refundació d’Europa» i paral·lelament farà el mateix, visitant els 27 països de la UE, el president del Consell Europeu, el polonès Donald Tusk. Tot per preparar la reunió sobre com seguir endavant després del 'brexit' i davant l’atur, la crisi migratòria i el terrorisme, que tindrà lloc a Bratislava el 16 de setembre i on tornaran a veure’s els caps d’Estat i de Govern de la UE després que al juny es declaressin «determinats a mantenir-se units».

CONTRA L’ATUR JUVENIL

Entre les línies mestres dels plans que pretenen posar en pràctica figura un pacte com el de Schengen sobre la seguretat europea per facilitar que els cossos policials i serveis secrets dels països membres comparteixin informació, cosa que ara no es dóna.

Sobre el desenvolupament econòmic i l’atur, Merkel va dir que s’ha posat en marxa «una reflexió» sobre la possibilitat de fer inversions públiques que no es comptabilitzin com a dèficit i que l’actual pacte d’estabilitat ja ofereix «moltes probabilitats de flexibilitat». «El 'brexit' crea una incertesa que ha de ser eliminada», va dir Hollande, destacant les inversions (públiques), de manera que s’haurà de renovar l’anomenat 'pla Juncker', que comprèn inversions milionàries europees per a infraestructures en tots els països. Els mandataris van apostar per «rellançar el creixement i les inversions de qualitat» per generar ocupació i reduir l’atur juvenil.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

Els tres líders van insistir en la necessitat d’oferir un futur millor a les noves generacions, i amb aquesta finalitat proposaran la prolongació del projecte Erasmus i ampliarlo a alumnes d’escoles d’oficis, «per aconseguir més mobilitat i coneixement» d’Europa per part dels joves. «Europa no és la causa dels nostres mals, sinó la solució», va concloure Renzi al parlar sobre els moviments antieuropeistes.

En matèria d’immigració, Merkel va sostenir que els països membres han d’aconseguir una «cooperació més profunda» en la gestió de la crisi dels refugiats. Sobre l’acord amb Turquia, tot i la delicada situació que viu el país, va assenyalar que és essencial, ja que sense Ankara la Unió Europea no pot vèncer els traficants d’éssers humans.