LA CARRERA CAP A LA CASA BLANCA

Trump s'inspira en Nixon per tancar la Convenció després del sabotatge de Cruz

Els delegats han fet pinya al voltant de la seva candidatura després de tres jornades explosives

mbenach34771190 us republican presidential candidate donald trump does a sou160721200445

mbenach34771190 us republican presidential candidate donald trump does a sou160721200445 / JIM WATSON

3
Es llegeix en minuts
Ricardo Mir de Francia
Ricardo Mir de Francia

Periodista

ver +

Fent honor a la personalitat i al passat de Donald Trump, la Convenció Republicana de Cleveland està sent el més semblant a un apassionant reality show, el gènere televisiu on pot passar de tot i el guió s’adapta sobre la marxa. Després de tres jornades de continu estira-i-arronsa per fer pinya al voltant del candidat, un esforç sabotejat dimecres per Ted Cruz, al negar-se a recolzar Trump i demanar als republicans que votin «segons la seva consciència» al novembre, tot estava preparat ahir a la nit perquè el magnat novaiorquès tanqués un dels conclaves més explosius de les últimes dècades. S’esperava un discurs de fort contingut nacionalista i inspirat en Richard Nixon, l’home que va aconseguir reinventar-se el 1968 per conquistar la presidència.

Aquella inspiració no és nova. Des dels primers compassos de la seva campanya, Trump ha apel·lat a la majoria silenciosa, aquell concepte encunyat pel president del Watergate per referir-se a l’Amèrica passiva que no va participar en els moviments contraculturals dels anys 60 ni en les protestes contra la guerra del Vietnam. I últimament s’ha presentat com el candidat de «la llei i l’ordre», exagerant la discòrdia que viu el país perquè, tot i que és cert que les tensions racials s’han revifat, el 2016 no és el 1968. Aquell any va estar marcat pels magnicidis de Robert Kennedy i Martin Luther King, per la legalització del matrimoni interracial, per la repressió del pacifisme i per una sensació de caos generalitzada.

MÓN EN DESINTEGRACIÓ / «Jo crec que Nixon va entendre que quan el món s’està desintegrant, la gent vol un líder fort que posi Amèrica primer», va dir Trump en una entrevista recent, abans que la seva campanya anunciés dilluns que el seu discurs de nominació s’inspiraria en el que Nixon va pronunciar aquell any en idèntiques circumstàncies. «Els anys 60 van ser dolents, realment dolents. I ara torna a ser igual. Els nord-americans senten el caos novament».

Aquesta és la sensació que aquesta convenció ha cultivat. Newt Gingrich va dir dimecres: «Estem perdent la guerra contra els radicals islàmics», i va dibuixar una infinitat d’amenaces, com la possibilitat que un atac nuclear gihadista mati més de 300.000 persones als EUA. A la immigració il·legal i als refugiats se’ls va presentar com una horda que està destruint Amèrica i es va exagerar la prevalença del crim, que fa anys que baixa. «La gran majoria de nord-americans no se senten segurs», va dir l’exalcalde de Nova York Rudolph Giuliani. «Tenen por pels seus fills, tenen por per ells mateixos».

Notícies relacionades

RUPTURA RADICAL / Entre l’electorat republicà hi ha nostàlgia per un passat idealitzat de catequesi i patriotisme, de bons llocs de treball industrials i de confiança en el futur, i Trump promet una ruptura radical amb l’statu quo, com va explicar el vicepresident Mike Pence en el seu discurs, amb aquella vella política que avorreixen fins i tot els demòcrates. «Trump repatriarà les indústries i desfarà el mal fent que Amèrica torni a ser el país on jo vaig créixer», deia a aquest diari la delegada per Maine, Diane Caffyn, de 69 anys. «S’han de recuperar els valors morals d’abans».

Malgrat tots els sobresalts d’aquesta convenció, és molt probable que Donald Trump en surti reforçat. La picabaralla amb Ted Cruz així ho exemplifica. Encara que la seva campanya es va equivocar al permetre-li que parlés quan no tenia intenció de recolzar-lo, els delegats van irrompre a crits a favor de Trump, i Cruz va haver de sortir corrents del conclave. El magnat és més viu que mai i és l’únic candidat que promet canvi en aquella Amèrica dels oblidats per la globalització i el neoliberalisme. Ningú l’hauria de subestimar.