La Convenció republicana de Cleveland, la més blanca de les últimes dècades

Durant la votació que dimarts va servir per oficialitzar la nominació de Donald Trump com a candidat republicà a la presidència, Parson Hicks va ser una de les poquíssimes persones negres que va agafar la paraula. Delegada per Massachusetts, «patriota, feminista i republicana», segons es defineix a les xarxes socials, Hicks va proclamar amb orgull l’adhesió del seu estat al populista novaiorquès. «Diuen que som l’estat més blau (demòcrata) de la Unió, però li donem 22 vots al senyor Trump per fer gran Amèrica una altra vegada», va clamar entre visques després d’entregar-li més de la meitat dels vots. Però si Abraham Lincoln aixequés el cap no estaria tan content. Al partit de Trump, els delegats negres i hispans són una curiositat.

No és així com estava planejat. Després que Mitt Romney perdés les eleccions del 2012, el Partit Republicà es va conjurar per obrir-se a les minories, un requisit fonamental per competir electoralment en aquesta Amèrica mestissa i multicultural. Però quatre anys més tard, la formació que va abolir l’esclavitud el 1863 és un reducte blanc i cristià, com si tot el país no fos més  que una església perduda a les planes de Kansas. 

Més diversitat    

«Fa 14 anys que estic al Partit Republicà i des del principi se’m va rebre amb els braços oberts», diu aquesta treballadora del sector sanitari, que va passar tres setmanes treballant a l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona. «Però és veritat que una mica més de diversitat s’agrairia. Necessitem diferents veus sobre la taula».

Notícies relacionades

Trump ja és oficialment el candidat republicà

Melania Trump fracassa en l'intent d'humanitzar el seu marit

Encara que no hi ha una xifra oficial de quants afroamericans hi ha entre els 2.472 delegats que assisteixen a la Convenció de Cleveland, un oficial del partit ha estimat que n’hi hauria uns 80 (3,2%), quan els negres representen el 13% de la població. Una xifra molt lluny del rècord de 165 del 2004, quan George W. Bush portava les regnes. Entre l’electorat, la distància entre la segona minoria del país i el partit que aspira a recuperar la Casa Blanca és encara més gran. Un sondeig recent sosté que menys de l’1% dels votants negres a Ohio i Pennsilvània, dos estats decisius a les generals, faran costat als conservadors.

I el més lògic és que aquesta convenció el que faci és empitjorar les coses. Cap dels ponents ha abordat la discriminació racial que persisteix en la justícia i a penes s’han sentit mostres de repulsa als excessos policials d'actualitat ben recent.