Irlanda del Nord i Escòcia exigeixen un referèndums per sortir de la Gran Bretanya

El referèndum de dijous ha deixat un mapa clarament dividit al Regne Unit, amb Londres, Escòcia i Irlanda del Nord com els grans feus proeuropeus. Poques hores després que es confirmés el resultat del referèndum Nicola Sturgeon, primera ministra escocesa i líder de l'independentista Partit Nacional Escocès (SNP), ha declarat que un segon referèndum d'independència era “altament probable”. El líder del partit republicà irlandès Sinn Féin, Martin McGuinness, reclamava aquest mateix matí que es deixés “la gent del Nord tenir veu sobre el seu propi futur”.

Escòcia podria, d'aquesta manera, estar avançant cap al seu segon referèndum d'independència, després del celebrat el 2014. Malgrat que els escocesos van rebutjar llavors separar-se del Regne Unit, el suport per la independència ha crescut des d'aleshores i l'SNP s'ha mantingut com a força política hegemònica a Escòcia en les dues últimes eleccions.

“L'escenari actual suposa una oportunitat massiva per a l'SNP, però han d'anar en compte de tenir els suports necessaris”, declara Craig McAngus, professor de ciències polítiques de la universitat escocesa d'Aberdeen. “El dubte ara és saber si el 'brexit' tindrà prou influència sobre el suficient nombre de persones per produir un augment substancial en el suport a la independència”, afegeix el professor.

La situació a Irlanda del Nord és més complexa i el vot del referèndum va estar molt determinat per les línies sectàries que han dividit la política nord-irlandesa des dels anys 60. Els partits unionistes de tradició protestant es van mostrar partidaris del 'brexit', mentre que els partits republicans i catòlics, que defensen la reunificació de l'illa, van recolzar la permanència a la UE.

FRONTERA FÍSICA

Notícies relacionades

Les cares de l''in' i l''out'

Ha guanyat el 'brexit'... ¿Què passa ara?

La perspectiva de tornar a aixecar una frontera física entre la República d'Irlanda i l'Ulster podria augmentar les demandes d'un referèndum sobre la reunificació. “El problema és que els nacionalistes no podrien guanyar el referèndum. Irlanda del Nord segueix tenint una majoria unionista i lleialista”, explica el professor McAngus.

L'opció del referèndum de reunificació està present en l'Acord del Divendres Sant, firmat el 1998 pels governs del Regne Unit i de la República d'Irlanda i que va posar fi a un conflicte armat de tres dècades a l'Ulster. “També es podria per raons simbòliques, però portaria el risc de revifar tensions entre comunitats que han estat relativament en pau durant els últims 20 anys”, afegeix McAngus.