L'assassí d'Orlando: entre la mesquita i els clubs gais

Un dia abans de perpetrar el més sagnant tiroteig en la història dels Estats Units, Omar Mateen va assistir a l’última pregària del dia al Centre Islàmic de Fort Pierce, una petita ciutat al sud-est de Florida on vivia amb la seva parella i amb el seu fill de tres anys. Era divendres a la nit i havia començat el Ramadà. Musa Hamlight el recorda vestit amb una gel·laba, tan tranquil i fonedís com sempre. «Era un home agradable, però gairebé no parlava. A l’acabar, era dels primers a anar-se’n», explica a aquest diari a l’entrada de la mesquita. Com molts altres membres de la congregació, Hamlight el coneixia des que era un nen, però gairebé no en sabia res.

Tant l’FBI com el president Barack Obama sostenen que Mateen es va radicalitzar a través d’internet, inspirant el seu crim en altres accions del terrorisme gihadista. Però aquesta sembla que només és una part de la història. Tot sembla indicar que portava una turmentada doble vida. Els seus amics i familiars més pròxims recorden les seves contínues bravates racistes i homòfobes envers els negres, els hispans i els gais. Però al mateix temps, el novaiorquès de pares afganesos, diplomat en Dret Penal i empleat en una empresa multinacional de seguretat, havia freqüentat els bars d’ambient d’Orlando i utilitzat aplicacions de contactes per a homosexuals.

Almenys quatre persones diuen haver-lo vist diverses vegades prenent copes a la discoteca Pulse, on diumenge a la matinada va matar 49 persones (la majoria hispans) i en va ferir 53 després d’haver-se atrinxerat durant tres hores al seu interior, segons publica l’'Orlando Sentinel'. «A vegades s’asseia en una cantonada i bevia sol i altres s’emborratxava i es posava bulliciós i bel·ligerant», va dir Ty Smith al principal diari de la ciutat. També el recorda Jim Van Horn, un client habitual de 71 anys. «Era homosexual i intentava lligar amb altres homes. Se’ls acostava i els posava el braç a les espatlles, com acostumem a fer els gais als bars», va dir a Associated Press.

Maltractador de dones

A la mesquita de Fort Pierce, tots el recorden com un musulmà observant, però no com un fonamentalista. Anava a resar quatre o cinc dies a la setmana, gairebé sempre de nit. A vegades l’acompanyava el seu fill, altres el seu pare, però ningú recorda haver vist mai la seva segona dona, Noor Zahi Salman, amb qui es va casar després d’un breu matrimoni amb una immigrant uzbeka. Aquesta última va dir que Mateen experimentava constants canvis d’humor i li pegava amb qualsevol pretext. Preferia el gimnàs a la mesquita. Al final els seus pares la van rescatar. Sitora Yusufy no va voler tornar a veure mai més el seu exmarit.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Xi visitarà França, Sèrbia i Hongria en el seu primer viatge a Europa en un lustre

El pare de Mateen ha negat que el seu fill fos homosexual, però al mateix temps ha deixat entreveure que a casa va mamar l’homofòbia. El pare és un personatge pintoresc. Afganès paixtu, va emigrar a Nova York el 1980 i amb el temps va fer fortuna amb una empresa d’assegurances. Ara viu en una vila acomodada a 15 minuts de Fort Pierce. Un cotxe de la policia està apostat a l’entrada de casa seva. Quan EL PERIÓDICO hi va anar dilluns a parlar amb ell, el policia va dir que, de moment, no volia més entrevistes.

A la seva pàgina de Facebook, Seddique Mateen es defineix a si mateix com el «president de la República transitòria de l’Afganistan», un càrrec que ningú sabia fins ara que existís, i té a més un programa de televisió dirigit als expatriats afganesos on parla sobre l’actualitat política al seu país. Després d’analitzar els seus programes, s’ha dit que simpatitza amb els talibans, un assumpte que no ha volgut aclarir, encara que sí que ha parlat de les possibles motivacions del seu fill. «Crec que volia obtenir rellevància», va dir a 'The Washington Post'. «No crec que fos una qüestió de radicalisme, ni tan sols portava barba. No penso que l’islam o la religió hi tinguessin res a veure». El que sí que sembla cada vegada més clar és que Mateen era un gai reprimit.