Kuczynski s'imposa a Fujimori pel 0,24% dels vots

Pedro Pablo Kuczynski és el nou president del Perú per una diferència sobre el seu rival que no té antecedents en aquest país: el 0,24% dels sufragis. A l'escrutar-se el 100% del padró electoral, l'Oficina Nacional de Processos Electorals (ONPE) ha informat que l'exbanquer i candidat de Peruans Pel Kanvi (PPK, sigla que coincideix amb les inicials del president electe) va obtenir el 50,12% dels vots. Keiko Fujimori, de Força Popular, va arribar al 49,88%. La premsa de Lima ja ha donat per feta la victòria d'un Kuczynski, que, els últims dies de campanya, i contra els pronòstics de les enquestes, va aconseguir torçar un fet que es considerava inexorable: el retorn del fujimorisme al poder després de 16 anys.

Kuczynski esperava ahir a la nit el gest d'acceptació del seu rival. Però, de manera silenciosa, començava a actuar com a mandatari electe. Mercedes Aráoz encapçala l'equip que PPK ha format per treballar en el traspàs de poder. "Ens hem de començar a preparar tècnicament". Amb Aráoz hi treballen el vicepresident electe, Martín Vizcarra, en temes de descentralització; Alfredo Thorne, en economia; Gino Costa, en seguretat, i Fiorella Molinelli en temes de la modernització de l'Estat. Els grups de tècnics per cada ministeri estaran llestos cap a final de mes. "Nosaltres ja som a l'interior del partit amb accions en funció de l'equip del pla de Govern per començar a treballar en la documentació que es requereix en el procés de transferència", va afegir Vizcarra.

DEBILITAT POLÍTICA

PPK assumirà el càrrec enmig d'un escenari complex. No solament per la mínima diferència que l'ha separat de Keiko Fujimori, sinó per la seva inocultable debilitat política en un Congrés on a penes comptarà amb 18 escons, un quart dels obtinguts per Força Popular. Però, a més, Kuczynski s'enfrontarà d'entrada a una altra dificultat: la seva escassa representativitat a les regions d'un país sense cultura federal. En aquest context, el diari 'El Comercio' assenyalava a l'editorial que "la seva capacitat per aconseguir reformes importants serà reduïda". I advertia: "Les seves probabilitats de fracassar -i de desembocar en un Govern d'esquerra antisistema el 2021- són altíssimes". Perquè això no passi, la futura Administració necessita un acord inexorable amb el fujimorisme, que ha de demostrar, segons 'El Comercio', que no li importa "més el poder en si com la sort dels peruans, ja que deia que volia el poder per al seu benestar". La publicació recordava les "coincidències programàtiques entre els dos partits", especialment respecte al "manteniment del marc macroeconòmic i el model de creixement basat en el foment de l'empresa privada".

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Noboa obté l’aval popular per donar més pes a l’Exèrcit contra el narcotràfic

També existeixen "òbvies coincidències" en la qüestió de la seguretat, que tant inquieta els peruans. "El fujimorisme té l'oportunitat de demostrar a la ciutadania que de veritat creia en el que deia que es proposava fer si arribava al Govern".

IMPOSAR L'AGENDA FUJIMORISTA

Mirko Lauer, columnista de 'La República', no sembla gaire optimista. “La pròxima bancada de Força Popular comença a ser imaginada com un Leviatan. No solament enorme, sinó amb poder gairebé absolut per governar des del Legislatiu. Fins i tot hi ha la idea que amb 73 parlamentaris Keiko Fujimori realment ha guanyat l'elecció del 2016, expressada fins i tot abans de l'ajustada segona volta. Hi ha idees més ominoses, com que els atacs de l'antifujimorisme durant la campanya impediran el diàleg amb aquesta megabancada. Aquesta és presentada com una falange que es dedicarà a imposar una agenda pròpia, i contrària a la de l'Executiu”.