Quatre preguntes per entendre què suposa la mort del líder del Polisario en el futur del Sàhara

La mort del president de la República Àrab Sahrauí i líder del Front Polisario, Mohammad Abdul-Aziz, ha tornat a posar el focus sobre el Sàhara Occidental. El territori de l’antiga colònia espanyola és objecte de conflicte entre el Marroc, que controla la zona, i els independentistes del Front Polisario. Encara que la guerra es va acabar el 1991, quan l’ONU va aconseguir que les dues parts arribessin a un acord perquè el futur del territori es decidís a través d’un referèndum d’autodeterminació, aquesta consulta continua sense celebrar-se. Ara, la mort del líder del Front Polisario planteja nous interrogants a un contenciós que està atrapat en un carreró sense sortida.

L’impacte de la mort d’Abdul-Aziz

La mort del dirigent dels independentistes sahrauís significa l’obertura d’una difícil etapa per al Front Polisario, perquè els problemes soterrats als campaments de refugiats sahrauís de Tindouf (Algèria) es faran ara visibles. Així com la mala gestió de l’ajuda humanitària. Diverres organitzacions internacionals s’estan queixant que es desvia l’ajuda internacional prestada, de la qual depèn gairebé integralment aquesta població exiliada, que està assentada en terres inhòspites d’Algèria, esperant des de fa quatre dècades una solució política a les seves vides.

La direcció del Polisario s’enfronta al rebuig creixent de molts sahrauís profundament indignats perquè anhelen canvis en la seva classe política anquilosada. I a una joventut dividida entre els disposats a recórrer a les armes per tornar a la guerra amb el Marroc i els defraudats pel dèficit democràtic en el si del Polisario, i que reclama oportunitats d’estudi, de treball i la llibertat de moviment en un territori sota control d’Algèria.

És ineludible el temor entre les elits militars del Front Polisario que les seves bases s’acabin dissolent. Hi ha un altre element rellevant, segons va descriure a EL PERIÓDICO Baixir Edhil, sahrauí intel·lectual i un dels fundadors del Polisario que van abandonar el moviment en els anys 80 per traslladar-se al Marroc. Es tracta que el nucli dur del Polisario, en el qual resideix el poder, «no va ser elegit per les seves competències sinó que va venir imposat pels governants d’Algèria».

¿Qui reemplaçarà el líder desaparegut?

La persona que substituirà al capdavant de la presidència de la República Àrab Sahrauí Democràtica el desaparegut Abdul-Aziz encara és una incògnita. El seu successor, als ulls els analistes, dependrà del règim d’Algèria, que «ha mantingut [el Polisario com] un partit únic sense donar l’oportunitat a un canvi generacional», va continuar Baixir. Segons l’opinió d’aquest expert, el Front Polisario ha mort dues vegades: la primera, amb la pèrdua d’El Uali Mustafà Saied, conegut a l’Espanya dels anys 70 com El Uali, fundador del Front Polisario i la figura més important en la història dels independentistes sahrauís; i en aquesta ocasió, amb la d’Abdul-Aziz.

Més enllà de conèixer el nom de la persona que ocuparà el càrrec a la secretaria general de la República Àrab Sahrauí Democràtica (RASD), el problema més seriós que s’acosta té a veure amb les noves lluites tribals pel poder en cada una de les instàncies. Als campaments, els sahrauís han tornat al sectarisme, al terme tribal més intransigent, de manera que «algú que no sigui d’una tribu majoritària no tindrà ni veu ni vot.» De moment, el testimoni d’Abdul-Aziz quedarà a les mans de l’actual president del Parlament, Jatri Aduh,que seguirà en el càrrec fins que se celebri un congrés extraordinari en el qual s’elegiria el nou secretari nacional. Això hauria de passar una vegada transcorreguts els 40 dies de dol per la mort del president Abdul-Aziz.

La comunitat internacional

Diverses fonts diplomàtiques europees a Rabat assenyalen que el sorgiment de l’amenaça terrorista i l’increment de bandes del crim organitzat a la regió fan difícil pensar que les potències occidentals apostin per la independència del territori del Sàhara Occidental. No obstant, el Polisario no deixa d’amenaçar amb el retorn a les armes si la comunitat internacional no acaba de fer el seu treball a favor d’una consulta, que és el que estableix la legalitat internacional. La pitjor part se l’emporta la població sahrauí del Sàhara Occidental, que des de la invisibilitat internacional lluita pel reconeixement d’una identitat que se sent reprimida.

Notícies relacionades

Mor Mohammad abdul-Aziz, president de la República Àrab Sahrauí i líder del Polisario

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

¿Quina és l’estratègia de Rabat?

El Marroc no vol sentir parlar sobre el referèndum d’autodeterminació. En contrapartida, presenta l’oferta d’una àmplia autonomia per a la zona. Amb la nova Constitució, l’Estat marroquí proposa un projecte de regionalització que, en cas que s’arribés a materialitzar, significaria la transferència de poders polítics i econòmics a les disputades terres del Sàhara. El Marroc treballa contra vent i marea per guanyar nous socis estratègics, en especial, als països del Golf Pèrsic, a favor de la seva integritat territorial, que contribuiran econòmicament al desenvolupament del territori disputat.