Què se sent al mirar quatre minuts un refugiat als ulls

Mirades profundes, mirades esquives, mirades sensibles, mirades atentes, però al capdavall mirades d'igual a igual. L'oenagé Amnistia Internacional (AI) ha fet un experiment entre refugiats i europeus basat en un coneixement descobert fa més de 20 anys pel psicòleg Arthur Aron: quatre minuts mirant algú t'hi acosten com cap altra cosa. 

"Només quan t'asseus al davant d'una persona i la mires als ulls deixes de veure un refugiat anònim, un immigrant més, i comences a ser conscient de l'ésser humà que tens davant teu, que és com tu, algú que pateix, estima, somia...", es llegeix al vídeo que ha penjat AI a Youtube.

Mitjançant aquest experiment l'oenagé pretén demostrar que no hi ha una diferència real entre europeus i refugiats, i que igual que tothom tenen sentiments i somnis."Per parlar dels problemes dels refugiats solem utilitzar un llenguatge deshumanitzat que redueix la tragèdia a números i estadístiques", denuncia l'organització de defensa dels drets humans. "El patiment afecta persones reals que, com nosaltres, tenen famílies, éssers estimats, amics, les seves pròpies històries, somnis i metes", afegeix AI. 

LLÀGRIMES I SOMRIURES

Llàgrimes, somriures, carícies, jocs. "¿Estàs a Berlín sol?", s'aventura a preguntar una de les dones europees de l'experiment, "Sí estic sol. La vida a vegades és bonica i d'altres no tant", respon afectat un dels refugiats entre les llàgrimes d'ella, que després de dubtar uns segons, l'agafa tendrament de les mans per animar-lo i fondre's en una abraçada. "Sigues fort", li demana ella, "ho seré", respon ell, tots dos plens d'empatia. 

"Hola", se saluden tímidament dues nenes, una siriana, Afra, i una polonesa, Hania, que constantment es desvien la mirada preses de la incomoditat. Al cap d'uns segons, una d'elles fa un gest: "¡Pescada!", l'altra l'hi torna i decideixen sense més demora endur-se l'experiment al seu terreny: els jocs. Al capdavall no són tan diferents, són tan sols dues nenes que vénen de països diferents, parlen llengües diferents, tenen passats diferents, però que els agrada jugar a tocar i parar i riure. 

Un noi jove sirià, moreno i amb barba, i una noia jove europea, riallera i pèl-roja. Somriures, nervis i tartamudejos. "No puc apartar els ulls de tu", li diu ella mentre se li trava la llengua, i ell somriu a l'escoltar-la. "Espero que em demanis el telèfon", diu ella fent broma ella, i li dóna al jove una oportunitat que no pensa desaprofitar. "Un d'aquests dies anirem al zoo. ¿T'envio un missatge i véns?", s'atreveix ell esquivant la mirada de la noia, sota la influència dels nervis i mentre ella respon feliç que li encantaria. 

"Quan la mirava als ulls intentava pensar què podria dir de la vida que ha viscut, i només puc dir que allà hi ha molta experiència", explica Lee, un jove anglès aparellat al vídeo amb Mariam, una dona siriana. "No importa si et mires als ulls o no mentre tinguis l'oportunitat de parlar amb l'altre i mirar-lo", explica el jove sirià dels cabells llargs sota l'atenta mirada de la noia pèl-roja. 

LA FINALITAT DE L'EXPERIMENT

Notícies relacionades

Milei acusa Sánchez de portar la "decadència"

Més de 17.000 menors han perdut la família a Gaza

Com aquests exemples, n'hi ha molts d'altres. Amb més o menys diàleg, amb més o menys comprensió, totes les trobades han acabat per demostrar la hipòtesi inicial: tots som persones i només fa falta que ens mirem per adonar-nos-en. L'experiment va tenir lloc a Berlín, una ciutat que, abans de tot, és símbol de la superació de divisions, i que, en segon lloc, s'ha convertit en el centre de l'Europa contemporània i principal ciutat a la qual volen emigrar la gran majoria dels refugiats que arriben a Europa. 

Participants ordinaris, situacions improvisades i reaccions espontànies. Només gent asseguda uns davant dels altres que es veuen per primera vegada, europeus i refugiats, majoritàriament sirians, que no fa més d'un any que viuen a Europa, gent corrent, amb sentiments, somnis i anhels que, només mirant-se així, ja es poden arribar a comprendre. Participants a través dels quals AI ha intentat retornar el component humà a una crisi que els ha convertit en xifres.