Clinton i Trump ja es veuen en la batalla final

Quan es miri cap enrere la intensa carrera electoral que republicans i demòcrates viuen als EUA, les primàries celebrades dimarts a Nova York apareixeran com un punt d’inflexió. Hillary Clinton i Donald Trump van conquistar les urnes amb més contundència del que s’esperava i el cop sofert pels seus principals rivals, Bernie Sanders i Ted Cruz, apuntala els camins de l’exsecretària d’Estat i l’empresari cap a les seves respectives nominacions. Res està totalment decidit encara, però es redueixen a mínims les vies que impedirien l’explosiu duel Clinton-Trump per rellevar Barack Obama a la Casa Blanca.

L’exprimera dama va ampliar amb la victòria novaiorquesa el seu marge d’avantatge en delegats sobre Sanders, a qui pràcticament no li queden opcions d’arribar als 2.383 necessaris per ser el candidat demòcrata. Ella va demostrar una vegada més que pot aconseguir una coalició de votants molt similar a la que va portar Obama a la presidència, que inclou el majoritari recolzament de dones i minories. I encara que ha après la lliçó de no donar el triomf per fet, no va poder evitar estar exultant dimarts. «La carrera es troba en la recta final i la victòria és a la vista», deia en el seu discurs a l’Hotel Sheraton, al Midtown de Manhattan.

CRIDA  ALS JOVES

En aquella intervenció i amb la vista ja posada al novembre, Clinton va fer una crida als votants de Sanders, que compta amb el sorprenent suport dels joves: «És molt més el que ens uneix que el que ens divideix». Però fan falta una mica més que bones paraules.

El duel per Nova York ha intensificat el seu enfrontament amb el senador de Vermont. Al Sheraton, la cap de comunicacions de Clinton, Jennifer Palmieri, criticava durament Sanders pel que qualifica de «comportament destructiu» d’atacs personals que no només l’allunya de la seva promesa de fer campanya centrant-se en els temes, sinó que perjudica les opcions dels demòcrates al novembre.

Però, a més a més, encara que en l’equip de Sanders comencen a bategar tensions sobre quina ruta s’ha de seguir ara, amb opinions diferents sobre si cal lluitar fins a la convenció a finals de juliol o «recalibrar» les coses depenent del resultat en les primàries que dimarts que ve se celebren a cinc estats de la costa est, de moment el mateix candidat insisteix que li queda «un camí cap a la victòria».

En el camp republicà, el triomf de Trump, que al seu estat natal va arrasar amb més del 60% dels vots i es va emportar prop de 90 dels 95 delegats en joc, va ser també transcendental. Només John Kasich li va fer ombra (a Manhattan) però el seu principal rival, Cruz, se’n va anar amb les mans buides i tampoc té bones perspectives en les cites de dimarts a Pennsilvània, Connecticut, Delaware, Maryland i Rhode Island.

LA CONVENCIÓ OBERTA

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

«El senador Cruz està pràcticament eliminat matemàticament», afirmava Trump, ficant el dit a la llaga de la realitat per al texà, que no pot arribar al nombre màgic de 1.237 delegats que assegurarien la nominació i té com a única opció evitar que hi arribi Trump, forçant així la convenció oberta.

Cruz, com alguns integrants de l’aparell del partit que no volen Trump, maniobra amb el complicat procés de selecció de delegats per garantir-se opcions en aquest potencial escenari. Però Trump (que ha reforçat la seva campanya, l’ha professionalitzat amb importants fitxatges i invertirà 20 milions de dòlars en publicitat) els va recordar dimarts passat que té el suport de l’opinió pública per reivindicar-se i qüestionar un sistema «falsejat»: més de tres de cada cinc republicans volen que s’elegeixi a qui hagi obtingut més vots. I aquest és, sense cap dubte, Donald Trump.