"A Turquia no hi ha hagut mai atacs contra els refugiats, ¿com es pot qüestionar si és un país segur?

L'ambaixador turc a Espanya, Ömer Önhon, creu que l'acord UE-Turquia sobre refugiats era més que necessari en les circumstàncies actuals, alhora que titlla de "contradictori i ridícul" que es qüestioni la capacitat d'Ankara de garantir els drets dels refugiats. 

-¿Està satisfet amb l'acord assolit amb la UE per controlar el flux de refugiats cap a Europa?

-Ni Turquia ni cap altre país poden afrontar sols aquesta qüestió. Hem de cooperar si volem ser efectius. L'objectiu és evitar morts a l'Egeu, aturar el flux irregular d'immigrants i destruir el model de negoci dels traficants. Amb això al cap, crec que vam aconseguir un bon acord. Si serà productiu o no, això dependrà de la seva implementació.

-L'ONU i oenagés de drets humans el consideren il·legal i immoral.

-L'agència de l'ONU per als refugiats (Acnur) va mostrar algunes reserves per la possibilitat que hi hagués deportacions col·lectives i perquè no s'atengués individualment totes les sol·licituds d'asil. Pel que sé, després del corresponent assessorament legal, aquestes reserves van quedar resoltes en l'acord final, que compleix la legislació internacional.

-¿Com garantirà Turquia els drets dels refugiats expulsats de Grècia?

-Em sembla una mica estranya aquesta pregunta, perquè fa la impressió que la crisi ha emergit fa dos o tres mesos i que tothom està preocupat per com l'afrontarà Turquia. El problema va començar fa cinc anys i hem estat cuidant els sirians que fugen de la guerra durant tot aquest temps. Turquia acull més de 2,7 milions de sirians, i desenes de mandataris internacionals han lloat el seu esplèndid treball d'acollida. Ara, de sobte, hi ha gent que es pregunta si Turquia els tractarà bé. Em sembla contradictori i realment ridícul.

-¿És un país segur per als refugiats?

-Ho ha sigut durant els últims cinc anys. ¿Com es pot qüestionar ara? Mai els hem preguntat la seva religió ni el seu origen ètnic, els hem acceptat a tots: musulmans, cristians, kurds, turcmans, àrabs… A Europa, en canvi, molts països s'hi han negat, al·legant falta de capacitat, o bé han dit: ‘D'acord, n'acceptem 200, però han de ser cristians…’. A Turquia no hi ha hagut mai atacs contra refugiats; a Europa hem vist marxes en contra seu, allotjaments incendiats, autobusos atacats… Llavors, ¿quin és el país segur? ¿Nosaltres o ells?

-¿Canviaran la legislació per estendre la protecció a totes les nacionalitats?

-Turquia va firmar la Convenció de Ginebra però va establir una reserva geogràfica per la qual només accepta refugiats occidentals. Als refugiats de l'est no els anomenem així, sinó persones en necessitat de protecció temporal. a la pràctica, aquesta limitació no s'aplica. Amb 2,7 milions de sirians i més de 200.000 afganesos, Turquia és el país receptor amb més refugiats del món. En els últims anys hem destinat a la seva atenció 10.000 milions de dòlars, només als camps, i a canvi només hem rebut 450 milions de la comunitat internacional.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Llarga vida a l’OTAN

-L'acord amb la UE no cita en cap punt la necessitat de protecció especial per a la infància. ¿Turquia ho contemplarà?

-Crec que en alguna part se cita la unitat familiar com un aspecte de la màxima importància a l'hora de considerar tots els casos. Estic segur que ningú separarà un nen de la seva mare o de la seva família, és una qüestió humanitària. No conec els detalls tècnics del pacte, però estem davant una tragèdia humana, i l'afrontarem de la manera més humana possible.