ENTREVISTA

Hossein Mousavian: "EUA respectarà l'acord encara que Trump sigui el president"

L'exnegociador nuclear iranià assegura que la comunitat internacional ha acceptat ara el que l'Iran va proposar fa 10 anys

Hossein Mousavian: "EUA respectarà l'acord encara que Trump sigui el president"
2
Es llegeix en minuts
Montserrat Radigales
Montserrat Radigales

Periodista

ver +

Entre el 2003 i el 2005, Hossein Mousavian va formar part i era el portaveu de l’equip iranià que negociava la qüestió nuclear amb la Unió Europea. El president de l’Iran era aleshores el reformista Mohammad Khatami i, significativament, el cap de l’equip negociador era l’avui president Hassan Rouhani. L’actual ministre d’Exteriors, Mohamed Zarif, també formava part llavors de l’equip. Mousavian va ser així mateix president de la comissió de relacions exteriors del Consell Nacional de Seguretat de l’Iran. Avui es dedica a l’activitat acadèmica a la Universitat de Princeton, als EUA, però manté intacta la relació amb els seus antics col·legues i és per tant una veu molt autoritzada.

–Per què l’acord nuclear no va ser aleshores possible i ara sí?

–El març del 2015 vam presentar als negociadors europeus una proposta que contenia exactament els mateixos principis que l’acord d’ara.  El 2005 no va ser possible perquè la posició dels EUA era que l’Iran no podia enriquir urani, no volia ni una sola centrifugadora a l’Iran. El 2013 la posició dels EUA va canviar i ja no era d’«enriquiment zero» sinó de «bomba zero». L’Iran sempre va estar disposat a firmar un acord de «bomba zero» però no pas d’«enriquiment zero» perquè això hauria privat l’Iran dels seus legítims drets sota el Tractat de No-Proliferació Nuclear (TNP).

–¿Però fins a quin punt les sancions van contribuir a flexibilitzar també l’actitud de l’Iran?

–L’acord que Iran va acceptar el 2015 es basa en els mateixos principis que Iran acceptava abans de les sancions.

–¿M’està dient que les sancions no van afectar la posició iraniana?

–Les sancions han fet molt de mal a l’economia iraniana. Però si l’objectiu de les sancions era la qüestió nuclear, l’Iran no va claudicar. Si l’objectiu era causar perjudicis a l’Iran, llavors ho van aconseguir. La percepció dels Estats Units era que si s’imposaven sancions i hi havia un consens internacional per fer-ho, l’Iran alçaria la mà i renunciaria a l’enriquiment. Es van equivocar. Després d’imposar les sancions, l’Iran va augmentar la capacitat i el nivell d’enriquiment.

–Els republicans dels EUA van intentar, sense èxit, impedir l’aixecament de sancions. ¿Hi veu cap risc de descarrilament?

–Quan l’acord es va firmar, hi va haver una oposició molt forta, tant a Washington com a Teheran. No em preocupa l’Iran; hi ha sectors contraris a l’acord, però el lideratge iranià va aconseguir que l’acord fos ratificat pel Parlament, el Govern, el president, el líder suprem i el Consell de Seguretat Nacional. El Congrés dels EUA no l’ha ratificat. Crec que mentre Obama sigui president, l’acord s’aplicarà.

–A Obama li queda un any.

–Crec que Estats Units no violarà l’acord, encara que guanyin els republicans, i fins i tot si Donald Trump és el president. Però el poden soscavar, amb sancions sota un altre paraigua. Si ho fan, EUA no podrà tenir relacions econòmiques amb l’Iran. O sigui que privarien els EUA del nou mercat iranià amb milers del milions de dòlars en projectes.

Notícies relacionades

–¿Què hauria passat abans amb la captura de les patrulleres?

–Hauria sigut impossible alliberar els marines. Gestionar la crisi tan ràpid va ser possible perquè el secretari dels EUA [John Kerry] va poder parlar amb el ministre d’Exteriors iranià [Mohammad Zarif]. Això fa pocs anys era impensable.