¿L'Iran pot imitar la Xina?

La casualitat va voler que un seminari amb experts internacionals organitzat pel CIDOB (Barcelona Center for International Affairs), sota el títol “Iran i el món: qüestions i perspectives”, i dedicat essencialment a analitzar l'impacte de l'acord nuclear coincidís amb l'imminent anunci de l'entrada en vigor d'aquest acord i el també imminent aixecament de les sancions contra l'Iran. La posició de l'Iran en el marc internacional i les relacions amb els seus veïns van ser disseccionats en la jornada celebrada ahir a el Palau de Pedralbes.

Notícies relacionades

Guerra de l’Iran, en directe: última hora | Nova negociació entre els EUA i l’Iran per aconseguir la pau

El Partit Popular de les Paneroles: el moviment viral que desafia el Govern de l'Índia

Una de les incògnites és si la fi de l'aïllament de 'Iran facilitarà una evolució interna del règim teocràtic. Mahmud Sariolghalam, professor de Relacions Internacionals de la Universitat Shahid Beheshti de Teheran, creu que l'Iran no podrà “imitar la Xina”; o sigui, canviar la seva política exterior i econòmica i mantenir al mateix temps les estructures internes. Però creu que els canvis no seran a curt termini.

Jean-Marie Guéhenno, president del International Crisis Group, va advocar per una mediació internacional que pugui posar fi a l'hostilitat entre l'Iran i Aràbia Saudita perquè “cadascun d'ells sent amenaçat per l'altre” i el “desequilibri és massa gran” perquè puguin millorar les seves relacions per ells mateixos. Però la dissecció més diàfana del conflicte la va fer potser Trita Parsi, president del Consell Nacional irano-nord-americà, del qual va subratllar quatre punts: “Era un conflicte de dimensió global; va estar a punt de provocar una guerra en diverses ocasions; s'ha resolt a través de la diplomàcia abans de la guerra, i l'acord constitueix un compromís genuí, no és un Tractat de Versalles”. Parsi va subratllar que no hi ha precedents històrics que reuneixin les quatre característiques.