França va evitar un nou atemptat a Orleans

Les forces de seguretat franceses van impedir un atemptat a Orleans la setmana passada. Així ho ha assegurat Bernard Cazeneuve, ministre de l'Interior francès, durant el seu discurs davant els gendarmes i policies de la regió. Es tractaria d'un atac planejat contra la caserna de la gendarmeria i una instal·lació militar. Segons Cazeneuve, dos francesos de 20 i 24 anys van ser detinguts dissabte. Tots dos estarien en contacte amb un home a Síria que els hauria proporcionat el finançament necessari per aconseguir armament.

En aquest escenari d'alerta i seguretat màxima, l'estat d'emergència decretat per François Hollande el 13 de novembre passat continua despertant controvèrsia. Des d'aquesta data, 51 persones han sigut empresonades, s'han portat a terme 2.700 investigacions administratives, 488 processos judicials i s'han imposat 360 arrestos domiciliaris.

Aquestes indagacions judicials no només concerneixen sospitosos de terrorisme. Durant la celebració de la cimera del clima a París, diversos militants ecologistes van ser obligats per les autoritats a estar-se a casa. La legalitat d'aquestes mesures posades en marxa sota el paraigua de l'estat d'emergència comença a posar-se en dubte. Així, els advocats d'aquests militants van presentar una qüestió prioritària davant el Consell Constitucional: ¿aquests arrestos domiciliaris respecten la Constitució o no?

ARREST DOMICILIARI

Notícies relacionades

França identifica el tercer kamikaze que va atemptar a la sala Bataclan

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Més enllà d'aquesta qüestió que el Constitucional ha de resoldre aquest dimarts, apareix un altre debat: la llei de prorrogació de l'estat d'emergència del 20 de novembre passat. Segons aquest text, el ministre de l'Interior pot decretar un arrest domiciliari contra tota aquella persona “sobre la qual pesin motius fundats per creure que el seu comportament constitueix una amenaça per a la seguretat i l'ordre públic”. Un procediment que està mancat de qualsevol control judicial i que, com denuncien els advocats, confereix “poders desorbitats” a l'Administració.

A aquesta polèmica s'hi uneix la decisió d'Hollande de no inscriure a la Constitució la seva proposta de desnacionalitzar els binacionals condemnats per actes de terrorisme a França. El president francès va anunciar aquesta mesura tres dies després dels atemptats terroristes a París. Segons el diari 'Libération', Hollande retiraria aquesta proposta arran de les dures crítiques rebudes en el si del seu partit, de manera que es desfaria d'aquesta vella reivindicació de l'extrema dreta francesa que els socialistes també havien fet seva.