Brussel·les obre la batalla pel control de les fronteres exteriors de la UE

La realitat s'imposa. Ni Grècia ni Itàlia registren tots els immigrants i refugiats que arriben a les seves costes i la Comissió Europea ha decidit aprofitar les llacunes per guanyar terreny i assumir noves competències amb la creació d'un cos europeu de guàrdies de costes i fronteres, dotat almenys amb 1.500 efectius, amb capacitat per actuar en tan sols tres dies i fins i tot en contra de l'opinió del país afectat. De tirar endavant la proposta -ara ha de ser negociada amb Consell i Parlament- suposaria un canvi radical i una cessió important de sobirania per part dels estats membres.

“Aquest any han arribat 1,5 milions de persones, dues vegades més que en els últims cinc anys. Alguns estats membres han introduït controls interns. El que està passant posa en qüestió Schengen i si volem mantenir aquest espai la gestió de les fronteres exteriors ha de ser una responsabilitat compartida”, justifica el vicepresident de la Comissió Europea, Frans Timmermans, que apunta a l'enorme pressió migratòria d'aquest any o els atacs de París com a “errades importants” que demostren la necessitat de mesures urgents.

REFORÇ DE FRONTEX

La primera serà reforçar el paper de Frontex, rebatejada com a agència europea de guàrdies de costes i fronteres, que veurà augmentat el seu personal de 402 efectius el 2016 al miler el 2020, i el seu pressupost dels 238 als 322 milions. En la reserva, almenys 1.500 experts que podran ser desplegats en tres dies si l'agència constata vulnerabilitats en una frontera concreta, determina que el país afectat no ha pres mesures per corregir-les i no hi ha una majoria qualificada de països en contra de la proposta que plantegi la Comissió en un comitè d'experts constituït amb representants dels Vint-i-vuit. Tots els governs hauran d'aportar policies: fins al 2% de la força els països amb fronteres exteriors i un 3% la resta.

La Comissió Europea insisteix a dir que el desplegament serà l'“últim recurs” i que es realitzarà en col·laboració amb les autoritats del país afectat. “No traiem la sobirania als estats. L'agència no substitueix la responsabilitat nacional”, assegura el comissari Dimitrios Avraomopoulous davant la divisió que genera la idea. França i Alemanya són partidaris de crear aquest tipus d'equips, i altres, com Polònia o Hongria, ho rebutgen.

SOBIRANIA NACIONAL

Notícies relacionades

El Canadà rep en gran els refugiats sirians

Merkel promet "reduir de manera perceptible" l'acollida de refugiats a Alemanya

“No crec que sigui correcte. Forçar l'ajuda als estats membres és incompatible amb el fet que la protecció fronterera forma part de la sobirania nacional”, advertia dilluns el ministre d'Exteriors hongarès, Peter Szijjarto. “Seria antidemocràtic”, afegia el polonès Witold Waszczykowski. Altres no s'han significat, però atès que es tracta un dels últims reductes de sobirania la negociació a 28 s'augura acalorada i podria arrencar al Consell Europeu que comença aquest dijous.

Brussel·les també ha proposat modificar el codi de fronteres de Schengen per possibilitar controls sistemàtics obligatoris i la comparació amb les bases de dades policials de tots els ciutadans europeus que entrin o surtin de l'espai de lliure circulació.