París encomana el virus de la por

Els ciutadans estan espantats aquests dies. Però la seva por no es correspon amb el risc que corren. Ni tampoc la seguretat desplegada per la policia implica necessàriament una concessió de les seves llibertats.

L'espectacularitat dels atemptats de París ha sembrat a occident un terreny fèrtil per als rumors. Aquests comparteixen amb les antigues llegendes urbanes la seva falsedat, però no necessiten viatjar dins d'un relat memorable com el que requereix la transmissió oral. Després del sorollós 11-S de Nova York o el dolorós 11-M de Madrid, van proliferar els contes sobre exnòvios musulmans que havien contactat amb les seves antigues parelles –Després d'un prolongat silenci– per avisar-les. O els del client agraït –també musulmà– que, després de rebre 5 euros d'una desconeguda per pagar la seva compra al supermercat, li tornava el favor. Exnòvios i clients, en aquests relats, intervenien providencialment per avisar que determinat dia convenia evitar determinat espai. La seva condició islàmica i la proximitat dels atemptats completaven el significat del missatge, afegint-hi una dosi de misteri.

Internet i els telèfons mòbils han fet prescindibles els embolcalls de les llegendes i ara els falsos avisos acostumen a ser més directes, sense trames. Segur que vostè també n'ha rebut algun últimament. O més d'un.  

EL RISC

Espanya ha decretat el nivell 4 sobre 5 en l'escala que avalua l'amenaça antiterrorista. Ara el risc de patir un atac per part de terroristes de l'Estat Islàmic (EI) és “genèric” per a les grans ciutats europees, però “no imminent” ni per a Barcelona ni per a Madrid, aclareix el conseller d'Interior, Jordi Jané.

Els Mossos reben aquests dies més trucades de persones que avisen de paquets –o veïns– que consideren sospitosos. Va passar després dels atemptats a la redacció de 'Charlie Hebdo' i passa ara. La gent està “més pendent” i de seguida dóna la veu d'alarma, explica el portaveu dels Mossos, Xavier Porcuna. Dijous passat el servei de Metro a l'estació de Glòries es va aturar per una bossa que va inquietar un passatger. Era una falsa alarma, com ho va ser la del cotxe amb matrícula francesa que havia tallat el carrer Consell de Cent un dia abans.

L'intendent fa una crida als ciutadans perquè s'allunyin dels rumors i confiïn en els “canals oficials” d'informació. El context actual “obliga” els cossos de seguretat a actuar amb “la màxima transparència”. Aquest és el “compromís” dels Mossos que “alertaran” la població cada vegada que es produeixi una amenaça real, subratlla.

LA POR

Les noves tecnologies han amplificat la circulació de rumors que disparen la inquietud social i que han sigut redactats “de forma intencionada”, remarca l'intendent Porcuna, per persones que volen confondre. La policia “difícilment” els trobarà. La mateixa “viralitat” que difon massivament els seus missatges també fa “gairebé impossible” identificar-los. En qualsevol cas, els autors els crean però es propaguen perquè els ciutadans els reenvien.

El catedràtic de la Universitat Ramon Llull Josep Lluís Micó, expert en TIC i autor del llibre 'El periodisme en 140 tuits', explica que aquesta actitud que impulsa a reenviar missatges “no contrastats” respon al desig –antic i intrínsec a l'ésser humà– de sentir-se “útil” per a “l'entramat social” al qual pertany. “Vol aportar informació valuosa” i preval la sensació que l'avís, si resulta ser autèntic, generarà un benefici “molt més gran” que el “dany” que causarà si no ho és. De fet, això segon a penes preocupa. Un error: en el context actual el reenviament “acrític” és nociu perquè col·labora, indirectament, amb l'estratègia dels terroristes, raona Micó.

Els Mossos, conscients que els rumors viatgen còmodament en la línia d'alta velocitat de les xarxes socials i, sobretot, en les aplicacions de missatgeria com Whatsapp, intenten desmentir-los a través dels seus comptes oficials de Twitter o Facebook. Una estratègia que aplaudeix Micó perquè les institucions s'han de “desplaçar” allà on hi ha la gent i perquè el poder de les noves eines és “tan gran” en un sentit com en l'altre.

LA SEGURETAT

Quan un ciutadà observa un paquet sense amo al tren, ¿ha de trucar al 112? La resposta que dóna l'expert en seguretat de la Universitat de Barcelona, el catedràtic Rafa Martínez, és contundent: “Sí, sempre”. Els dubtes no els han d'aclarir les persones sinó “els professionals de la seguretat”. La policia ha de “filtrar les trucades” i resoldre cada cas. La prudència dels ciutadans ha de cristal·litzar en l'“esborrat” de rumors que arriben al seu telèfon mòbil però mai en la no activació dels equips d'emergència.

Notícies relacionades

L’agressor del primer ministre d’Eslovàquia era un "llop solitari"

El pacte de govern dels Països Baixos reduirà l’asil al màxim

Martínez també crida l'atenció sobre “pells massa fines” que reaccionen amb recel davant qualsevol dispositiu de seguretat. En l'actual nivell d'alerta “no es coarten llibertats”, només “sorgeixen incomoditats”. Els “peatges” de què parla aquests dies el conseller Jané. El ciutadà ha d'entendre que la cobertura policial que rep el Camp Nou o el concert de Madonna serveix a un "fi superior", el de la protecció de la vida dels assistents.

Només si el govern declarés un estat “d'alarma, excepció o setge”, els tres supòsits que regula la llei espanyola, quedarien retallats alguns drets fonamentals. “Estem molt lluny d'això”, tranquil·litza.