LA SOLIDARITAT

L'empremta de Barcelona

La capital catalana va establir durant la guerra una relació molt especial amb Sarajevo que encara perdura La plaça de Mojmilo porta el nom de la ciutat

Llegat 8 Monòlit a la plaça Barcelona de Mojmilo.

Llegat 8 Monòlit a la plaça Barcelona de Mojmilo. / JULIO CARBÓ

2
Es llegeix en minuts
MONTSERRAT RADIGALES / BARCELONA

«Estrella Damm,the beer of Barcelona» («la cervesa de Barcelona»). No és més que un eslògan comercial al tendal de la terrassa d'un bar de la zona de vianants de Sarajevo, però il·lustra fins a quin punt la marca Barcelona té bona premsa a Sarajevo. Al centre de la capital bosniana, una placa llueix l'escut de l'Ajuntament barceloní i expressa l'agraïment de la ciutat; la plaça principal de Mojmilo, antiga vila olímpica, porta el nom de Barcelona i un monòlit de pedra commemora, en català, anglès i bosnià, la reconstrucció del barri per part de la capital catalana.

Cap altra ciutat pot exhibir aquest palmarès. Els llaços entre Barcelona i Sarajevo són molt especials i van començar a forjar-se en el moment que, durant la inauguració dels Jocs del 1992, l'alcalde Pasqual Maragall va demanar la treva olímpica per a una ciutat que també havia sigut olímpica i feia tres mesos que estava sumida en la guerra. Després de múltiples accions solidàries, Barcelona va establir el 1995 l'anomenat Districte 11 (que sumava simbòlicament Sarajevo als 10 districtes barcelonins) i, el febrer del 1996, va obrir una oficina a Sarajevo sota el paraigua del Consell d'Europa. Així va néixer l'Ambaixada de la Democràcia Local (ADL, en les seves sigles en bosnià). Coordinava l'ajuda que arribava de Catalunya, realitzava projectes i servia d'enllaç amb les autoritats bosnianes i internacionals.

Barcelona va rehabilitar les instal·lacions olímpiques de Zetra amb fons del Comitè Olímpic Internacional, i la vila olímpica de Mojmilo amb fons de la Unió Europea. En total, a Mojmilo es van rehabilitar 1.647 pisos, repartits en 10 blocs, dels quals nou ho van ser parcialment i un desè, molt deteriorat, va haver de ser reconstruït de nou.

El Districte 11 va funcionar fins al 2004. L'Ajuntament barceloní va retirar llavors les assignacions directes del seu pressupost i, a partir d'aquella data, l'ADL va deixar pas a una Fundació de la Democràcia Local, convertida en entitat de la societat civil bosniana, en què els responsables són tots bosnians.

Barcelona encara els presta ajuda tècnica i professional, però la responsabilitat és només d'ells. Treballen en projectes com l'ajuda a víctimes de la guerra i, cada vegada més, l'ajuda a dones que són víctimes de la violència domèstica.

Manel Vila, que va ser el gerent del Districte 11, va ser nomenat el 6 d'abril (aniversari de l'inici de la guerra a Bòsnia) ciutadà d'honor de Sarajevo. «Entre Barcelona i Sarajevo s'ha teixit una relació molt especial; més enllà de les institucions, també hi ha una relació molt estreta entre les societats civils de les dues ciutats», assenyala Manel Vila.

Notícies relacionades

Un altre llegat d'aquesta relació és la Fundació Districte 11-City to City, creada fa dos anys i de la qual Vila és l'alma mater.

Va més enllà de Bòsnia i pretén treballar amb ciutats que han tingut conflictes entre els seus veïns. De tota l'experiència de Bòsnia, Vila en treu una lliçó: «La gent creu que quan es firma un acord de pau, ja tot va bé. Però no és veritat. S'ha d'acompanyar el post-conflicte».