Grècia s'acosta al referèndum immersa en una divisió total

En la vigília del referèndum crucial per al futur de Grècia, les enquestes presenten un empat tècnic. El resultat estarà extremadament disputat, segons un sondeig publicat ahir per la Universitat de Macedònia. El 43% dels grecs es decantaria pel sí, mentre que el 42,5% ho faria pel no. Un estudi de Public Issue difós hores més tard li concedia al no mig punt d'avantatge, revelant a més la bretxa generacional. Mentre que un 71% dels menors de 24 anys elegeix el no, el percentatge va baixant fins al 26% en els més grans de 56.

La mateixa divisió quedava patent en els actes centrals de la campanya ahir a la nit a Atenes. Uns 25.000 assistents van donar suport al primer ministre, Alexis Tsipras; uns 20.000 van enarborar banderes europees a l'estadi Panatinaico reclamant el sí. Allà van aparèixer els líders de l'oposició, que juntament amb empresaris i representants de l'administració local van apel·lar a la identitat europea i van presentar la consulta com l'exigència d'elegir entre Grècia i Europa.

Davant del Parlament diversos artistes amenitzaven la concentració a l'espera de Tsipras. «Aquest diumenge no escollim només continuar a Europa, escollim viure a Europa amb dignitat», va clamar el premier, mentre retronaven els «oxi» (no) de la multitud. No van faltar els gestos de suport des de l'estranger, amb l'eurodiputat de Podem Miguel Urbán llançant un missatge de solidaritat amb Syriza.

RECURS / La consulta seguirà endavant amb normalitat. Per si quedava algun dubte, així ho va decidir ahir de manera unànime el ple del Consell de l'Estat, cridat a dirimir un recurs d'inconstitucionalitat presentat dies enrere. Després del brutal esforç logístic que ha comportat l'organització del referèndum en el termini d'una setmana, està previst que les urnes obrin de 6 del matí a 6 de la tarda hora espanyola. Els primers resultats haurien d'arribar entre una i dues hores més tard.

Demà es reunirà a més el comitè competent per planificar la reactivació del sistema bancari a partir de dimarts, una vegada es retiri el control de capitals. La tasca no és senzilla: fonts de la Unió de Bancs Grecs va anunciar ahir que la liquiditat de la qual disposen fins dilluns és de tan sols 1.000 milions, una quantitat que van qualificar de «suficient».

«CATÀSTROFE» / Davant la incògnita dels escenaris que es despleguen per dilluns, Tsipras va fer una crida ahir als ciutadans a la calma i a «respectar les opinions dels altres». En una intervenció televisada, va reiterar que el no significaria reforçar la seva força negociadora per posar fi a «cinc anys de catàstrofe», mentre que el sí suposaria més austeritat i retallades de pensions.

«L'informe de l'FMI justifica la nostra elecció de no acceptar un acord que passa per alt la qüestió crucial del deute», va assenyalar Tsipras, que tornava a posar l'accent en la insostenibilitat del model de finançament actual. El que cal, va destacar, és una quitació del 30% i un període de gràcia de 20 anys.

Notícies relacionades

Enquesta CIS: Dos de cada tres espanyols temen una guerra mundial davant el conflicte a l’Orient Mitjà

Els EUA asseguren que l'alto el foc amb l'Iran es manté malgrat una nit d'atacs a l'estret d'Ormuz

«Diumenge votem sí o no a l'euro, no votem si estem d'acord amb aquesta o aquella proposta», el contradeia per la seva part el líder conservador Andonis Samaràs. «El no debilitaria dramàticament la postura negociadora del país».

En aquesta interpretació divergent resideix la divisió. Per als que voten no, la pregunta és si volen més austeritat; per als partidaris del sí, ho és si volen sortir de l'eurozona. els indecisos contemplen les dues opcions amb la mateixa por.