Fam a Atenes

Exactament són 350 euros els ingressos mensuals de què disposa Giorgios. Sense cap afegit salarial amb què completar la seva exigua pensió mínima, i amb unes despeses fixes de 200 euros al mes entre lloguer i subministraments de la casa, aquest mariner de professió ja retirat, capaç d'expressar-se amb desimboltura en anglès i castellà, ha de fer el cor fort i empassar-se l'orgull per esperar, juntament amb uns quants centenars de pensionistes, persones sense sostre i drogoaddictes, a la cua dels dos repartiments diaris de menjar gratis que ofereix la municipalitat d'Atenes a les 12 i a les 4 de la tarda en un teatre de la ciutat. «Tinc fills, però he de mantenir-me sol; no puc dependre d'ells», explica. Tot i la situació de pràctica indigència a la qual l'ha condemnat el seu exigu salari de pensionista, Giorgios és dels que dipositarà demà diumenge una papereta afirmativa al seu col·legi electoral. «No penso en mi, penso en el país; si tornem a la dracma, ja el primer dia la nostra moneda no valdrà res, i els preus pujaran», adverteix.

Quan les agulles del rellotge s'acosten al migdia, les vies veïnes del número 70 del carrer Sofokleos, a tot just uns centenars de metres dels cafès de la plaça d'Omonia, al centre d'Atenes, un bigarrat públic, compost per gent gran que arrossega bosses de plàstic i carrets de la compra, homes madurs amb les òrbites dels ulls enfosquides i vestits amb roba que desprèn una intensa pudor de suat, esperen pacientment que s'obri la reixa d'accés al pati interior.

Ordenat repartiment

El repartiment es porta a terme de forma ordenada i en silenci. D'un en un, els comensals agafen un tros de pa i un guisat de verdures empaquetat en un tàper. Un sacerdot ortodox amb una barba de color carbó, enfundat en una sotana, s'encarrega, amb un somriure a la boca, d'assegurar-se que tot es desenvolupa segons el previst. La majoria dels convidats obren el seu dinar i se'l cruspeixen allà mateix, mentre dues motocicletes conduïdes per agents de la policia fan la seva aparició i s'asseguren que no hi hagi altercats.

Ioannu Pantelis té 28 anys i destaca d'entre la resta de convidats per la seva joventut i la seva aparença saludable. «Jo no vinc aquí a menjar; jo ajudo drogoaddictes i gent sense sostre, que després em donen uns euros», explica. Va perdre la feina en un assortidor de gasolina per la qual rebia uns 600 euros mensuals perquè el propietari va decidir deixar d'obrir les 24 hores del dia. «Amb els diners que obtinc aquí ajudo el meu pare a pagar-se els medicaments que necessita; ell no cobra pensió i la meva germana està casada i ha de mantenir els seus», relata. Al seu costat, Grigoris, un drogodependent que no vol dir el seu cognom, també fa cua per recollir el seu lot, que entrega a un ancià que els va acumulant a la sortida. «Aquest home té diversos fills; per això li dono la meva ració, ell la necessita més que jo», es justifica.

Notícies relacionades

Enquesta CIS: Dos de cada tres espanyols temen una guerra mundial davant el conflicte a l’Orient Mitjà

Els EUA asseguren que l'alto el foc amb l'Iran es manté malgrat una nit d'atacs a l'estret d'Ormuz

Després de cinc anys de crisi, gairebé tots els ajuntaments de Grècia disposen de menjadors com el del carrer Sofokleos d'Atenes per alimentar les persones que més han patit els estralls de la crisi. En algunes poblacions, aquesta tasca assistencial és portada a terme per l'església ortodoxa i els rectors inclouen a les llistes dels seus locals a tot aquell que ho sol·liciti, després d'una entrevista.

Fonts de Càritas constaten com la crisi ha arrasat «les estructures d'ajuda social» existents a Grècia. La revisió dels historials de pensionistes per invalidesa o ceguesa per evitar la picaresca ha provocat que invàlids «no hagin cobrat durant mesos», denuncien.