Jeb Bush apel·la a l'optimisme al llançar la seva candidatura

L'ocàs de la presidència de George W. Bush va ser tan penós que l'associació amb el seu cognom es va convertir en un estigma indesitjable per als precandidats republicans a la presidència el 2012. La dinastia s'havia cremat i fins i tot la matriarca de la família, Barbara Bush, va arribar a declarar un any després que els EUA ja havien tingut «prou Bushes» a la Casa Blanca. No trigaria gaire, però, a veure's obligada a retractar-se. L'exgovernador de Florida Jeb Bush va oficialitzar ahir la seva candidatura a la presidència, dues dècades després que el seu pare abandonés el Despatx Oval després d'un sol mandat i sis anys després que el seu germà es convertís en un empestat. La revenja dels Bush està en marxa.

John Ellis Jeb Bush va escollir la seva pàtria política per formalitzar un assalt a la presidència que explorava des del desembre, quan va començar a recaptar diners i forjar aliances entre l'establishment conservador. Durant el discurs al Miami Dade College, el més divers ètnicament del país, va voler projectar optimisme en la millor tradició de Reagan. «Tornarem a agafar el control del nostre futur en aquest país. Aixecarem una altra vegada la vista, tornarem a generalitzar les oportunitats i aconseguirem que els esdeveniments del món es moguin en la nostra direcció», va dir davant un públic entregat que el va interrompre en nombroses ocasions.

«El meu és un missatge optimista perquè estic convençut que podem aconseguir que les dècades que tenim al davant a Amèrica siguin les millors per viure en aquest món». Als seus 62 anys, Bush surt com a favorit en la graella republicana, que ja suma 11 precandidats, encara que fins al moment ha tingut més problemes dels esperats per brillar en les enquestes i recaptar els 100 milions de dòlars que s'havia fixat com a meta abans que s'acabi el mes.

PROMESES / Però a aquestes altures les promeses són gratuïtes i Jeb, que es va fer milionari com a promotor immobiliari abans d'entrar en política i no va tenir cap problema a presentar-se com un polític aliè a les elits polítiques que governen el país, va fixar metes grandiloqüents per a la seva eventual presidència. Va parlar de créixer a un ritme del 4% anual, després de criticar les polítiques econòmiques de l'Administració d'Obama, i de crear 19 milions de llocs de treball.

Els últims mesos, Bush s'ha dedicat a posar distància amb el seu germà. I no solament en el terreny personal -Jeb és més introvertit, metòdic, atent al detall, i menys carismàtic- sinó també en assumptes com la guerra de l'Iraq. «Jeb és diferent de George», va dir diumenge a la CNN. «La història de la meva vida és diferent».

La prova més evident d'aquest intent de dissociar-se del llegat polític familiar és l'absència del cognom en el seu logotip de campanya. És simplement «¡Jeb!», el mateix que va utilitzar el 1994, quan va fracassar en el seu primer intent de convertir-se en governador de Florida. Ho aconseguiria al cap de quatre anys, després de moderar el to del seu missatge i deixar de dir coses com ara que pensava «volar» les agències estatals o «colpejar el Govern fins a sotmetre'l».

Al discurs d'ahir no hi van assistir ni el seu germà ni el seu pare, l'expresident George W. H. Bush (1989-1993). Només hi eren la seva mare, la seva dona i els seus tres fills. En la carrera per la nominació republicana, Bush surt amb l'etiqueta de centrista i pragmàtic a causa de la seva aposta per regularitzar els immigrants indocumentats, les polítiques per protegir les dones maltractades que va impulsar a Florida o les seves escasses reticències a criticar la deriva extremista del Partit Republicà.

Notícies relacionades

El clan dels Bush persegueix el seu triplet

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Però el seu currículum com a governador (1999-2007), que ahir va esgrimir per presumir de creació d'ocupació i de millores en l'educació, qüestiona seriosament aquesta definició. Durant els seus dos mandats, Bush va privatitzar serveis públics, va abaixar els impostos, es va aliar amb els sectors antiavortistes i pro armes i va impulsar una desregulació que va fer de Florida l'epicentre de la crisi de les hipoteques. Però, sobretot, es va convertir en un dels pioners i més ferms impulsors de l'educació concertada i privada.

A Miami va esgrimir algunes d'aquestes credencials, que seran fonamentals per competir en unes primàries republicanes on és necessari exhibir ortodòxia. Va defensar un Govern limitat; es va confabular per lluitar contra els interessos especials que tant van marcar les polítiques del seu germà (tot i que això no ho va esmentar) i va prometre «reconstruir l'Exèrcit» davant les retallades de l'Administració d'Obama o de reforçar les relacions amb aliats forans com Israel. Casat amb una mexicana, Bush parla espanyol des que va passar dos anys a Veneçuela treballant per a un banc texà als 70. I ahir va teixir diverses frases en aquest idioma pensant en el crucial electorat llatí.