Jardins obscens

Guillermo Escalona atribueix a la seva cultura «europea i austera» no haver sigut «mai de malgastar aigua», però les coses ara van molt més enllà del costum de tancar l'aixeta mentre es renta les dents. Aquest cineasta independent valencià es va instal·lar a Los Angeles fa una mica més de cinc anys, quan encara no havia començat la sequera que va arrencar el 2011 i que s'ha convertit en la pitjor dels últims 120 anys a Califòrnia. L'1 d'abril passat, el governador, Jerry Brown, va imposar per primera vegada draconianes restriccions en el consum d'aigua en un estat que té 39 milions d'habitants i que compta amb una economia que, si fos un estat independent, estaria entre les 10 primeres del món. Ara, per Escalona, «la relació amb l'aigua s'ha convertit en una cosa d'estar-hi molt a sobre, de mirar molt a Alaska com a futur perquè aquí s'acaba».

El fantasma del 'Dust Bowl'

Pot semblar que exagera, però aquest futur ja és present per a habitants de localitats com East Porterville, al comtat de Tulare, a mig camí entre Los Angeles i San Francisco. Hi ha camps erms (el 5% del terreny agrícola de tot l'estat està sense llaurar) i els núvols de pols s'aixequen despertant els fantasmes del Dust Bowl, el desastre ecològic que fa nou dècades va obligar centenars de milers de persones a emigrar precisament fins a Califòrnia, el viatge retratat a El raïm de la ira a la recerca de l'Estat daurat, on avui el sobrenom s'ajusta a una terra d'on ha desaparegut el verd.

A East Porterville, on el 40% de residents viuen sota el llindar de pobresa, fa tot un any que més de 1.000 cases no tenen aigua corrent. A mesura que els pous privats es van anar assecant, va anar augmentant la dependència de l'aigua embotellada que els voluntaris reparteixen, d'unes quantes dutxes portàtils instal·lades en una església de la comunitat i de la generositat dels qui encara aconsegueixen treure'n de la terra excavant cada vegada més fondo, a més preu i amb més riscos. També depenen de pensar-se-les totes: un aspersor en marxa en un cementiri bé pot servir per a la higiene personal.

Fins i tot opcions com aquesta s'evaporen ara que les 400 agències locals de distribució d'aigua, que proveeixen el 90% dels californians, intenten pensar com reduir pel febrer vinent el 25% del consum humà respecte als nivells del 2013. Els cementiris, com els gairebé 900 camps de golf de l'estat o els campus universitaris, estan entre els serveis obligats a fer retallades significatives. Com tothom. O gairebé.

La gran indústria agrícola que no obté l'aigua de les agències locals n'està exempta, almenys per ara, de les retallades imposades. Aquesta excepció ha obert una nova etapa en la guerra de l'aigua que des de sempre ha estat present a Califòrnia. Avui no és Los Angeles contra la vall d'Owens, l'enfrontament que bategava a la pel·lícula Chinatown, de Roman Polanski, ni el nord contra el sud o les ciutats contra els suburbis... Avui és urbà contra agrícola, municipis contra grangers que produeixen gairebé un quart de tot el que mengen els EUA però que, per fer-ho, fan servir el 80% de l'aigua destinada a consum humà.

No és aquesta l'única batalla. També plouen crítiques sobre els ecologistes, als quals alguns consideren responsables de convertir en intocable una bona part de l'aigua que podria proveir la població. I la sequera ha intensificat també un altre enfrontament: el del ciutadà corrent contra l'1%. «Es posa més el focus en el fet que els rics i famosos fan servir més aigua que d'altres» ,  destacava fa poc a The Guardian l'historiador ambiental Jon Christensen, explicant l'auge d'una campanya de denúncia a les xarxes socials que ha fet sortir els colors a la cara, per malgastadors, a gent com Kim Kardashian i Kanye West pels seus enormes jardins obscenament verds, als residents rics de Beverly Hills que continuen omplint les piscines i als hotels que encara refresquen amb vapor els seus clients... 

Notícies relacionades

L'amenaça seca

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Cap a la reinvenció

Encara que l'atenció se centra en les restriccions d'aigua (el sistema imposa a les ciutats més malgastadores objectius d'estalvi més alts), Califòrnia està prenent mesures que miren més enllà de l'emergència actual. S'està incentivant, per exemple, substituir la gespa per plantes més resistents a la sequera i s'ajuda a finançar el canvi de sistemes de reg per d'altres  de més eficients. També s'està donant suport a l'adaptació a les últimes tecnologies de gestió d'aigua i s'exploren vies com la dessalinització. Califòrnia és conscient que s'imposa un model nou que detecti els canvis i el creixement de la població i els adapti a un recurs clarament limitat. Com va dir el governador Brown, l'estat s'ha embarcat «en un experiment que no s'ha provat mai abans». Califòrnia busca la seva última reinvenció. H