Lufthansa sabia que Lubitz tenia problemes psiquiàtrics

La companyia va recomanar el 2009 fer un seguiment al copilot

Lubitz, en una marató a Hamburg, el setembre del 2009. 

Lubitz, en una marató a Hamburg, el setembre del 2009.  / FOTO TEAM MUELLER (AFP)

1
Es llegeix en minuts
EFE / BERLÍN

Els metges de Lufthansa van recomanar fer un seguiment psicològic a Andreas Lubitz, el copilot que es creu que va estavellar voluntàriament un avió amb 150 persones a bord contra els Alps, arran de la depressió que va patir el 2009 durant la seva formació.

Així consta en la fitxa del jove alemany que l'Oficina Federal de l'Aviació (LFA) ha descobert a la seu de Lufthansa, el grup d'aerolínies al qual pertany la companyia de baix cost Germanwings, i a la qual ha tingut accés el dominical alemany 'Bild am Sonntag'.

En aquest document els metges de la companyia advoquen perquè es mantingui un seguiment psicològic a Lubitz, tot i haver sigut considerat capacitat per volar i haver rebut ja la seva llicència de pilot.

La informació és especialment rellevant perquè les fiscalies de Düsseldorf (Alemanya) i Marsella (França) estan estudiant la possibilitat d'imputar Lufthansa, la principal aerolínia alemanya, per un delicte d'homicidi per imprudència.

Després d'aquestes noves revelacions Lufthansa no ha volgut posicionar-se, al·legant que aquests documents es troben en l'actualitat en mans de la fiscalia per a la seva avaluació.

Des de l'abril del 2013 els metges de les companyies aèries tenen l'obligació d'advertir a la LFA en casos de malalties greus dels pilots.

Lubitz va realitzar els seus estudis de pilot al centre de formació de Lufthansa i el 2009 va fer una aturada a causa d'un "episodi greu de depressió".

Notícies relacionades

Posteriorment es va reincorporar a l'escola i Lufthansa va contractar per examinar Lubitz un psicòleg extern, que no va detectar problemes en el jove.

El 24 de març un avió de Germanwings amb 150 persones a bord --més de 70 alemanys i uns 50 espanyols-- es va estavellar contra els Alps francesos quan cobria la ruta Barcelona-Düsseldorf.