«Hem venjat el profeta»

França va veure ahir confirmat un dels seus pitjors malsons. Poc abans de les 11.30 hores del matí, tres encaputxats vestits de negre i armats amb kalaixnikovs van entrar a la redacció del setmanari satíric Charlie Hebdo i al crit d'«Al·là és gran» van assassinar 12 persones i en van deixar ferides 11. Un atac terrorista obra de dos germans francesos d'origen algerià -Said i Cherif Kouachi, de 32 i 34 anys, respectivament, i de Hamid Mourad, nascut el 1996-. Tots tres haurien tornat recentment de Síria i la seva detenció semblava imminent a última hora de la nit. Una operació policial d'envergadura s'estava desenvolupant a l'hora de tancar aquesta edició a Reims, a 120 quilòmetres a l'est de París, on s'haurien atrinxerat els terroristes. L'alarma es va estendre a tot Europa, que ha vist com es materialitzava el tan temut retorn de combatents gihadistes entrenats a Síria i l'Iraq.

Els tres assaltants havien organitzat al mil·límetre l'atac, a l'haver escollit el dia exacte que es reunia el consell de redacció de la revista. I tenien perfectament localitzades les seves víctimes, perquè van esmentar el nom dels periodistes abans de disparar-hi en contra. La commoció de la societat francesa era palpable en el silenci que poc després de l'atemptat es va fer present a les portes del setmanari, conegut pel seu esperit crític i la seva absència de por. No era la primera vegada que Charlie Hebdo era objecte d'un atac des que l'any 2006 es va atrevir a reproduir les vinyetes de Mahoma publicades per la premsa danesa que van provocar una onada de protestes arreu del món àrab.

No obstant, el d'ahir marca un punt d'inflexió i va molt més enllà d'una revenja amb un diari. Es tracta de l'atemptat terrorista més sagnant ocorregut a França en els últims 50 anys i posa en relleu que l'amenaça a la qual s'enfronta el país ja no és exterior, sinó que té el seu origen en territori francès. Conscient d'aquest fet, el president del país, François Hollande, va fer reiterades crides a la unitat de la nació, primer a l'escenari mateix de la massacre, on va arribar poc després de saber-se la notícia, i després en un missatge emès per televisió. «Res ens pot dividir. Res ens pot separar. La nostra millor arma és la unitat », va dir.

França ha declarat dol nacional i totes les forces polítiques del país han mostrat la seva unitat enfront de  la barbàrie. També el rector de la Gran Mesquita de París, Dalil Boubaker, que va qualificar els fets d'«atac contra la democràcia i la llibertat de premsa». L'atemptat va provocar no solament la solidaritat de la comunitat internacional, sinó l'alerta mundial davant el risc que es puguin produir altres atacs amb el segell gihadista.

Mentrestant, els francesos van sortir ahir a la nit al carrer per rendir homenatge a les víctimes i en tots els diaris francesos es podia llegir la mateixa frase: « Tots som Charlie». Entre les víctimes, el carismàtic dibuixant i director de la publicació, Stéphane Charbonnier, conegut com a Charb, i tres dels caricaturistes més emblemàtics: Bernard Verlhac, conegut com  a Tignous, nascut a París el 1957,  Jean Cabut, Cabu, de 77 anys, i Georges Wolinski. L'economista Bernard Maris, cronista de l'emissora France Inter, també va morir en l'assalt i dos policies que formaven part del dispositiu de seguretat habitual a la seu del diari des del 2006, un d'ells Ahmed Merabet, de 42 anys, rematat al carrer a terra.

ALERTA MÀXIMA /  El Govern francès va elevar al màxim el seu nivell d'alerta davant la possibilitat d'un altre atemptat a la regió de París i la Gendarmeria Nacional va informar que el pla Vigipirate està ara en el nivell d'«atemptat», un dispositiu permanent de vigilància, prevenció i protecció a França de lluita contra el terrorisme. La Gendarmeria va posar en alerta els serveis d'emergència i les forces de l'ordre: es reforça el control de persones; s'intensifiquen els controls per explosius i es prohibeix estacionar prop de centres educatius. També es van activar cèl·lules de crisi en ministeris, prefectures, i infraestructures vitals.

Alguns periodistes, com la dibuixant Coco, que treballa a Charlie Hebdo, expliava que havia anat a buscar la seva filla a la guarderia i que a l'arribar a l'edifici del diari els dos encaputxats la van amenaçar i la van obligar a marcar el codi que permet obrir la porta. Segons la periodista, parlaven perfectament el francès i es reivindicaven d'Al-Qaida. Al carrer Pelée, situada a la part del darrere de l'edifici del setmanari, els veïns van treure el cap per la finestra al sentir els trets i van veure com els policies situats a la teulada els deien que s'amaguessin dins de casa.

Notícies relacionades

El Govern activa l'alerta màxima a París

«¿Charlie Hebdo és aquí?»

«Estem davant de  professionals», deia a Le Figaro l'especialista en terrorisme Claude Moniquet, que descartava que l'atac fos obra d'un llop solitari, perquè el modus operandi indicava l'existència d'una xarxa de suport que havia preparat la fugida. La mateixa opinió que expressava Bassam Tahhan, especialista en l'islam que va considerar l'atemptat «digne dels serveis secrets més competents del món».

França sempre ha estat en el punt de mira del gihadisme però l'amenaça va cobrar més vigor des que Hollande es va sumar a la coalició internacional liderada pels Estats Units per combatre l'Estat Islàmic a l'Iraq. Des d'aleshores, el país ha vist com el  gihad es nodreix en caladors fins ara inèdits. Nombrosos francesos han desfilat pels vídeos propagandístics de l'Estat Islàmic, com ara Maxime Hauchard, 22 anys, o Michael dos Santos, 22 anys, criat a Champigny, una localitat pròxima a París, i Quentin Le Brun, de 26 anys, de Tolosa. Era un dels tres gihadistes que van  cremar a la foguera el seu passaport francès, com ell mateix va divulgar en un vídeo a través de les xarxes socials.