Espanya, formiguer d'espies

La neutralitat d'Espanya no va impedir que el país fos un escenari central de l'espionatge dels dos bàndols, fins a l'extrem que les seves xarxes d'intel·ligència arribessin a posar en entredit la seva sobirania, segons indica l'historiador Fernando García Sanz a España en la Gran Guerra. ¿Va ser realment així? És difícil de valorar, però la informació que aporten dos historiadors més, Eduardo González i Paul Aubert (Nidos de espías), demostra que aquí es va entaular una verdadera batalla virtual.

Al començar el conflicte, alemanys i francesos van iniciar una intensa activitat al nostre país per neutralitzar l'esforç bèl·lic de l'adversari. Per aconseguir-ho, van invertir grans sumes per conèixer moviments i subministraments de l'enemic mitjançant confidents en zones portuàries i costaneres. A la vegada, van voler crear un clima d'opinió favorable gratificant a figures influents, alts càrrecs i fins i tot finançant campanyes electorals.

Això va originar lleialtats volàtils: Alejandro Lerroux es va proclamar aliadòfil i va brindar suport a França i la Gran Bretanya, però va proposar a Alemanya liderar una campanya pacifista basada en la neutralitat del país per dos milions de pessetes. També el financer Juan March va fer un doble joc (els britànics el van qualificar d'«home extremadament perillós»): va acumular fuel per a submarins germànics i va filtrar moviments alemanys a la Marina francesa.

Aquest combat invisible va fer certa la dita que la primera víctima d'un conflicte bèl·lic és la veritat, ja que la venalitat de la premsa va assolir límits insospitats. El Reich, per exemple, va finançar els portaveus cenatistes Solidaritat Obrera i Terra i Llibertat. Segons va explicar el líder àcrata Ángel Pestaña, davant la penúria de mitjans que tenien, els responsables van acceptar diners alemanys.

Però és erroni pensar que va existir un «dirigisme mediàtic», ja que els camins per on els diners van arribar a la premsa van ser diversos. D'aquesta manera, el director d'El Parlamentario, Antón de Olmet, va explicar en una carta a l'ambaixador germànic que el seu diari era proalemany sense cap contrapartida, però al conèixer els seus problemes financers li formulava aquesta pregunta: «¿Vostè vol ajudar a sostenir un diari que els serveix a vostès amb tant desinterès?». Això sí, va deixar a criteri de «la seva cavallerositat» la quantia del possible suport.

POLICIES I PISTOLERS / La tasca d'intel·ligència també va incitar a fer vagues o atemptats contra fabricants per boicotejar producció destinada a l'enemic. En aquest aspecte, Barcelona va ser la seu principal de l'espionatge i contraespionatge al país i una de les places més rellevants d'Europa. Això va generar un submón d'espies fronterer amb l'hampa que va subsistir en la postguerra, com va acreditar l'acció de la banda de l'anomenat baró de Koenig en els anys del pistolerisme.

Si ens preguntem quin va ser l'impacte en la Gran Guerra de l'espionatge fet a Espanya, García Sanz en sub­ratlla la importància perquè l'Entesa va desxifrar aquí els codis dels enemics el 1917 i planteja aquesta sorprenent hipòtesi: «¿Seria molt agosarat dir que Àustria-Hongria i Alemanya van començar a perdre la guerra a Espanya mesos abans que al front?». El resultat del conflicte, doncs, s'hauria pogut decidir a la pell de toro.

Notícies relacionades

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

Els EUA ajudaran amb 95.000 milions de dòlars Israel, Ucraïna i Taiwan

I DEMÀ:

18. Fi: ¿Punyalada per l'esquena?