Una família d'Horta

Malgrat que la seva nacionalitat és francesa i exerceix, des d'ahir, de cap de Govern del país veí, els orígens de Manuel Valls, el flamant nou primer ministre de França, s'han de buscar a Barcelona, concretament al barri d'Horta. Allà va néixer i hi va passar molts dels estius de la seva infància. A la mateixa casa familiar -una petita vivenda amb jardí inclòs com les que els burgesos d'abans habitaven els mesos d'estiu- on ara viu la seva germana Giovanna, la seva mare Luisa Galfetti hi passa llargues temporades, i on va néixer i va morir, el 2006, el seu pare, el pintor Xavier Valls. Un origen que li permet defensar els colors blaugrana -«És el meu club, un club que traspassa fronteres. ¿Qui no és seguidor del joc del Barça, de Messi, d'Iniesta?»-, afirmava al Journal du Dimanche fa un any-;

parlar un més que acceptable català gairebé sense accent i afirmar que és de «doble cultura» malgrat que se sent «totalment francès». 

Una declaració de principis que va fer, a Catalunya Ràdio, el setembre del 2013, en una de les visites privades que ha fet a Barcelona -periòdiques però cada vegada menys freqüents- arran  de l'exposició que la Fundació Vila Casas va dedicar al seu pare, i a la qual l'ara primer ministre i aleshores ministre de l'Interior francès es va presentar per sorpresa. La mostra ho valia, ja que no és habitual que Barcelona es rendeixi a l'art de Xavier Valls, un artista molt més reconegut i conegut a París que a la seva pròpia ciutat.

Notícies relacionades

Guerra de l’Iran, en directe: última hora | Nova negociació entre els EUA i l’Iran per aconseguir la pau

Europa espera que Rubio acoti el replegament de tropes dels EUA

Per això, per la falta de compressió que va trobar envers el seu art en una Barcelona, la dels anys 40 i 50, que només tenia ulls per a l'abstracció i l'informalisme llavors en voga, Xavier Valls va marxar a París, el 1949, becat per l'Institut Francès. Allà va trobar la llum del nord de la qual es va enamorar i va reflectir incansablement als seus quadros -delicades, subtils i serenes pintures de temes quotidians-; la que va ser la seva dona i musa, i el reconeixement i l'amistat de Tristan Tzara, Alberto Giacometti, Luis Fernández, Balthus i Vladímir Jankélévitx.

A França, va triomfar i va gaudir de reconeixement fins al punt de ser nomenat cavaller de l'Orde de les Arts i les Lletres. Aquí, els honors li van arribar amb la Medalla de Oro al Mérito en las Bellas Artes, el Premio Nacional de las Artes Plásticas i la Creu de Sant Jordi. El seu fill no va heretar la seva creativitat artística però sí part de la seva sensibilitat: «La vida sense art, sense literatura, sense música no pot ser vida», diu el nou primer ministre francès.