La nit més fosca

A Berlín i en altres ciutats d'Alemanya, unes plaques de llautó de 10 centímetres recorden les víctimes de la brutal persecució nazi contra el poble jueu, amb el nom, la data de naixement i el tràgic destí dels deportats i assassinats en camps de concentració. Les plaques són a terra, davant del lloc on van viure les víctimes del nazisme. Ahir, aquests petits monuments commemoratius amb els quals és fàcil ensopegar caminant pels carrers de Berlín, brillaven amb més intensitat de la que és habitual.

Una de les accions per commemorar la tristament famosa 'nit dels vidres trencats' ('Kristallnacht'), de la qual es compleixen aquest cap de setmana 75 anys, va consistir a deixar més clars els noms, amb la data i el lloc on van morir els jueus deportats, mitjançant una operació de neteja per donar brillantor a les 'Stolpersteine', aquest és el nom amb què es coneixen les plaques. Va ser una acció simbòlica, molt visible, en la qual van participar destacats personatges de la societat alemanya i supervivents de l'holocaust, com la nonagenària Margot Friedlander, que el 1944 va ser deportada a un camp de concentració i avui és un dels testimonis d'aquells fets, que explica habitualment a les escoles del país. Una de les 'Stolpersteine', amb el seu nom de soltera, Margot Bendheim, recorda, al número 32 del carrer Skalitzer, del barri berlinès de Kreuzberg on vivia, que el 1944 va ser enviada al camp de concentració de Theresienstadt, i que va sobreviure.

Pla d'extermini

La nit del 9 al 10 de novembre de 1938, els nazis van destruir més de 1.200 sinagogues i van saquejar milers de negocis de ciutadans jueus. Durant l'onada d'atacs terroristes, el balanç oficial de l'època va parlar de 91 jueus morts, malgrat que investigacions posteriors augmenten la xifra fins a més de 1.300. Més de 30.000 van ser enviats als camps de concentració de Dachau, Sachsenhausen i Buchenwald. Hi va haver una excusa, aprofitada pel règim de Hitler per justificar la «indignació del poble alemany» contra els jueus: la mort del diplomàtic Ernst von Rath a París, a conseqüència dels trets de Herschel Grünspan, un jueu polonès de 17 anys.

El ministre de propaganda de Hitler, Joseph Goebbels, va aprofitar l'ocasió per justificar el pla d'extermini del poble jueu. Segons consta en el diari de Goebbels, li va exposar la situació al Führer, que immediatament va decidir tolerar les manifestacions i les destrosses contra els jueus a tot el país, retirar la policia dels carrers i permetre que les bases nazis s'apoderessin de les ciutats amb l'objectiu que els jueus sentissin la ira popular per la mort del diplomàtic.

L'aniversari està sent recordat a Alemanya amb diversos actes oficials i exposicions. A la pàgina web del Govern, la «nit dels vidres trencats» ocupa un lloc destacat. Es parla d'aquella jornada com «el preludi de la sistemàtica persecució i exterminació dels jueus a Europa», i com la representació del període més fosc de la història alemanya.

El president de la República, Joachim Gauck, va dipositar una corona de flors en un monument erigit al lloc on estava situada la sinagoga a la localitat d'Eberswalde, a Brandenburg, acompanyat pel secretari general del Consell Central Jueu d'Alemanya, Stephan Kramer. Avui, diumenge, uns 200 rabins de tot Europa es reuniran a Berlín per recordar les víctimes de la Kristallnacht.

Zones no recomanables

Setanta-cinc anys després d'aquelles tràgiques jornades, el rabí de Berlín Daniel Alter va recordar, en una entrevista a la televisió pública alemanya, que, segons el més recent informe del Govern, el 20% dels alemanys tenen prejudicis antisemites latents i que entre el 5% i el 10% es declaren obertament antisemites.

Notícies relacionades

Amnistia Internacional recrimina a Espanya la seva política migratòria

El Govern britànic accelera el pla per deportar immigrants a Ruanda

El rabí creu que l'antisemitisme està en el centre de la societat, no tan sols entre els sectors d'extrema dreta. Alter assegura que a Alemanya encara hi ha zones no recomanables per als jueus i que es donen casos d'agressions verbals i d'intimidació.

Daniel Alter va ser víctima, l'any passat, d'una agressió al barri berlinès de Friedenau. Va ser apallissat en presència de la seva filla i els autors de l'agressió no van ser detinguts.