L'estrateg de Qatar

L'emir de Qatar, Hamad bin Khalifa al-Thani, va abdicar ahir en el seu quart fill, el príncep hereu, Tamim bin Hamad al-Thani, al·legant que«ha arribat el moment per a una nova generació».El xeic Hamad, de 61 anys, deixa a Tamim un país que neda en l'abundància, té inversions a mig món i exerceix cada vegada més influència en les relacions internacionals.«Déu sap que no he desitjat el poder pel poder»,va assenyalar en un discurs televisat, i va assegurar que només«l'interès nacional» ha guiat les seves accions. Va agafar les regnes de l'emirat el juny del 1995, després de deposar el seu pare mentre estava de vacances a Suïssa.

Nascut a Doha el 1952 en una família que ha dominat el país des del segle XVIII, l'emir ha rebut elogis per haver aconseguit un equilibri entre la tradició i el conservadorisme del règim i la modernització del país a nivell econòmic. Però a Qatar -els seus dos milions d'habitants tenen la segona renda per càpita més alta del món- se segueix el wahhabisme, un dels corrents més estrictes de l'islam. Els homes poden tenir quatre dones i les dones estan relegades, encara que poden conduir, votar i fins i tot alguna ha format part del Govern.

La dona

La segona dona de l'emir -en té tres-, Moza, mare del príncep Tamim, llueix models de colors vius i és la relacions públiques de l'emir i la impulsora de les seves obres de caritat.

Amb una fortuna de 2.000 milions d'euros, l'emir és cinc vegades més ric que la reina Isabel II d'Anglaterra. L'expert en Qatar Olivier Da Lage opina que«el seu objectiu era col·locar Qatar al mapa del món explotant-ne els recursosnaturals que el seu pare no va desenvolupar per por que canviés la societat (...) Divuit anys després ha acabat la feina: Qatar ha adquirit el nivell financer per obtenir respecte dels seus veïns i dels països occidentals».

Notícies relacionades

Els Estats Units bombardegen el pont més gran de l’Iran i amenacen d’atacar les centrals elèctriques

Destituït el cap de l’Estat Major dels EUA en plena guerra de l’Iran

El 2005, l'emir Hamad va crear el Fons Sobirà d'Inversió de Qatar (QIA) per gestionar els superàvits de les indústries del petroli i el gas natural, i va començar a invertir en els mercats internacionals (Estats Units, Europa i Àsia). Els xeics qatarians seuen en una llarga llista de consells d'empreses europees, són propietaris de selectes negocis i edificis a Europa i d'equips de futbol, i a altres clubs, com en el cas del Barça, els han finançat per portar el logo de Qatar Foundation. Tenen el 20% de les accions de la borsa de Londres i han fet adquisicions al Regne Unit per valor d'11.780 milions d'euros. A Espanya tenen inversions en bancs i en empreses del sector de les telecomunicacions i l'energia.

Els petrogasodòlars han permès a Qatar ampliar la seva influència política. L'emir va optar per recolzar amb diners i armes els rebels que van enderrocar el dictador libi Muammar Gaddafi i ha fet el mateix amb els rebels sirians. També ha intervingut en crisis al Líban, el Iemen i altres països africans i ha mantingut estretes relacions amb els Estats Units, que van instal·lar una base a Doha. Un dels seus principals èxits va ser la creació, l'any 1996, del canal de televisió Al-Jazira, un aparador perfecte per influir en el Pròxim Orient.