¿Qui és Mohammad Mursi?

L'islamista Mohammad Mursi, de 60 anys, serà el primer president civil d'Egipte en sis dècades, després que la Comissió Electoral posés fi aquest diumenge a una setmana de rumors i especulacions al proclamar-lo vencedor de les presidencials.

Mursiés el fruit més visible fins al moment de la denominada "primavera àrab" que va sacsejar el país del Nil fa 17 mesos.Mursies va alçar vencedor amb un 51,73% dels vots i va derrotar el general retirat i últim primer ministre de Hosni Mubàrak, Ahmad Xafiq.

Molts egipcis han respirat alleujats, més que eufòrics, davant la derrota de Xafiq, percebut per bona part de la població com un garant de la continuació de l'antic règim.Mursi, per contra, és l'encarnació del canvi. No obstant, també és un home de l'aparell, un enginyer metal·lúrgic que ha escalat a la Germandat a bon pas, un home gris elegit per a un gran repte polític. És un negociador nat, però també de conviccions potser més volubles del que s'esperava. Capaç de canviar de posició si fa falta.

Mursiva passar gran part de la seva vida als Estats Units, on van néixer els seus fills. Allà es va doctorar a la Universitat de Southern California i va treballar com a professor. Aquesta experiència és la que requereix Egipte per canviar, per mantenir les seves arrels des d'una òptica culta i tolerant que exigeix bona part de la població i la comunitat internacional.

Després de 84 anys d'existència, la Germandat, perseguida i il·legalitzada durant gran part de la seva història, arriba així a la presidència del país. El poc carismàtic Mursi és molt conscient que la seva presidència neix buida d'un bon nombre de prerrogatives executives, arrencades per la Junta Militar en una veloç maniobra així que es van tancar els col·legis electorals el 17 de juny.

Posició

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Rússia adverteix a Polònia que no aculli armes nuclears

Per aquesta raó, els Germans Musulmans van dir que mantindran a Tahrir la protesta iniciada dimarts passat contra les esmenes constitucionals aprovades pels generals i contra la dissolució del Parlament -on també tenen majoria- ordenada pel Tribunal Constitucional el 14 de juny. Mursi ja ha llançat el seu primer repte a la cúpula castrense a l'anunciar que només jurarà el seu càrrec davant el Parlament, i no davant el Tribunal Constitucional, com estipula la constitució provisional en cas que el Legislatiu hagi estat dissolt.

Els principals actors de la religió, la política i la societat egípcies han felicitat el futur cap de l'Estat, com el gran muftí, màxima autoritat musulmana d'Egipte, Ali Gomaa, i el bisbe Bajomios, que dirigeix de forma interina l'Església copta. També han felicitat Mursi alguns dels candidats presidencials que van caure derrotats en la primera volta dels comicis, com l'islamista moderat Abdul-Moneim Abul Futuh i l'exsecretari general de la Lliga Àrab Amr Mussa. El reconeixement global dels comicis ha arribat també des de governs occidentals com els de Washington, París, Londres o Roma.