Anàlisi
Hollande i els països baixos (de moral)
Una gran part d'Europa i això que anomenem «els mercats» estan molt pendents d'un esdeveniment que, aparentment, viu bastant d'esquena a Europa i a això que anomenem «els mercats». Exercici suprem d'abstracció identitària i autoreferencial, l'elecció presidencial francesa sublima la idea d'excepció única al món que França té de si mateixa. Els ciutadans no toleren que un candidat no els parli mirant-los als ulls sobre els problemes que els afecten directament en la seva vida quotidiana: ocupació, inseguretat, educació, impostos. I és que a França cap presidenciable que ambicioni seriosament la màxima magistratura no dirà mai als electors que els mercats financers l'obligaran a prendre determinades mesures, i encara menys que té l'alè de la cancellera alemanya,Angela Merkel,clavat al clatell per fer això o allò.
Cinc anys enrere,Nicolas Sarkozy va arribar ràpidament al palau de l'Elisi amb el missatge que alliberaria les energies de la societat i l'economia franceses perquè el país recuperés l'autoestima i la seva verdadera posició al món. Ara, el seu estil impetuós i obertament oportunista, la utilització de la seva molt glamurosa i parisenca vida privada i, especialment, el rerefons liberal de la seva acció de Govern -menys Estat, més obediència als dictats de Brussel·les i dels «mercats», reivindicació compulsiva de la productivitat dels treballadors- minven les seves possibilitats de ser reelegit.
Notícies relacionadesEl favorit de les enquestes per a la segona volta és el socialistaFrançois Hollande,primer secretari del Partit Socialista (PS) durant 11 anys i amb una imatge d'una certa proximitat per haver-se guanyat a pols el seu bastió electoral de la Corrèze, al cor rural de França. El seu programa inclou la congelació temporal del preu dels carburants, la reimplantació de 60.000 nous llocs en el sistema públic d'educació, la jubilació als 60 anys, la creació de 100.000 «llocs de treball de futur» i les ajudes als joves que desitgin emancipar-se. Tot això en el primer any del seu mandat. És a dir, als antípodes del determinisme restrictiu (i opressiu) que marca la vida política i econòmica de la resta del centre i el sud d'Europa. A més a més, l'esquerràJean-Luc Mélenchon,el candidat que encarna el graner de vots d'Hollandede cara a la segona volta presidencial, propugna un augment del salari mínim de fins als 1.700 euros mensuals.
Segurament sense ser gaire conscients d'això i prestant una gran atenció al seu melic nacional, els francesos poden fer un gir als postulats que dominen la vida econòmica, social i política de la resta de la Unió Europea. Una alenada d'aire fresc, porta de sortida o pertorbació incontrolable del que s'acostuma a presentar com a única política possible, aquesta elecció pot marcar una fita en el futur a curt i mitjà termini d'Europa, a l'espera de les eleccions legislatives de la tardor del 2013 a Alemanya. I sense que els electors dediquin gaire energia a pensar en això que anomenem «els mercats».
- Operació a Sau Els pescadors han capturat una tona de peixos al pantà de Sau
- Previsió meteorològica L’Aemet ja avisa per al cap de setmana: això passarà a Espanya en les pròximes hores
- Art ocult Reapareix un mural dels anys 80 que estava amagat als passadissos del metro de Barcelona
- Oferta ocupació pública 2023 Sanitaris, docents, Mossos: així es distribueixen les 14.000 places que la Generalitat traurà a oposició
- Successos Detingut un implicat en l’execució de Valentín Moreno, l’assassí de la Vila Olímpica
- Els seus antecedents Qui és Valentín Moreno, l’assassí de la Vila Olímpica mort d’un tret a Sant Adrià
- Doble concert a Barcelona Robbie Williams, teràpia, ‘hits’ i molt humor al Palau Sant Jordi
- Full de ruta Per un nou model turístic
- Kings League: partits, equips classificats i jugadors, en directe
- Sortejos Euromilions avui: resultats i comprovar números premiats en el sorteig de divendres, 24 de març de 2023, en directe