Racisme sense pal·liatius

No hi pot haver molts dubtes sobre el fet que l'expulsió de gitanos romanesos portada a terme pel Govern francès vulnera el principi de lliure circulació que regeix a la Unió Europea, principi que estableix el dret de residència dels ciutadans comunitaris en qualsevol estat de la Unió. És cert que la normativa comunitària permet algunes restriccions a aquest dret quan concorren raons d'ordre públic i de seguretat nacional, però també inclou garanties processals sobre aquesta qüestió, de manera que aquestes raons només es poden argüir contra persones incriminades de manera individualitzada. Mai contra grups de persones.

Tot i així, el que a mi em sembla més greu és el rerefons racista de la mesura, un tret que ja era evident fins i tot abans que es fes pública la circular del Govern francès en què instava la policia a actuar específicament contra els gitanos romanesos. Convé no oblidar el punt de partida: Sarkozy va plantejar les expulsions com a mesura d'ordre públic, com a manera de lluitar contra la delinqüència, i va començar a expulsar famílies senceres, l'avi, l'àvia, el pare, la mare, el nen, la nena... ¿Què ens deia amb tot això? ¿Què li deia a la societat francesa? Simplement, que totes aquelles persones són delinqüents, i si no ho són (les criatures petites és una mica difícil que ho siguin), ho seran. Una cosa així com que els gitanos porten al seu interior el gen de la delinqüència. Racisme en suma, i sense pal·liatius.

Notícies relacionades

Torna l'Europa fortalesa

UNIÓ EUROPEA: Una política comuna contra els 'sense papers'

Amb això, Sarkozy ha vulnerat la Carta de Drets Fonamentals de la Unió, jurídicament vinculant des de l'entrada en vigor del Tractat de Lisboa. Això explica que quan la comissària de Justícia, Viviane Reding, va carregar inclement contra les expulsions, ho fes carregada de raons, incloent-hi les legals. La comparació que la comissària va fer amb les deportacions de la segona guerra mundial pot semblar exagerada, però la veritat és que actualment Europa es troba en una perillosa deriva d'increment del racisme i la xenofòbia, una situació que si s'alimenta no sabem fins on ens pot portar. I l'actuació del Govern francès l'alimenta, i molt.

Per aquest motiu no puc acabar sense assenyalar que l'espectacle que han ofert els caps d'Estat, reunits al Consell de la UE, donant l'enhorabona a Sarkozy i criticant la comissària de Justícia, ha estat lamentable, trist i perillós per al futur d'Europa. I encara és més trist per a aquells que no esperàvem que Zapatero s'hi acabés implicant de la manera com ho ha fet al rentar-li la cara al president francès.