Els pàries d'Europa

Els gitanos fa més de mil anys que són a Europa, i dir que el seu encaix no ha estat mai fàcil seria un eufemisme. La seva és una història d'incomprensió i menyspreu pel seu estil de vida, discriminació, marginació i pobresa, i no només això: convertits cíclicament en bocs expiatoris, les xifres de les persecucions que han patit al llarg dels segles són escruixidores.

Amb una població d'entre 10 i 12 milions de persones, els gitanos són la minoria ètnica més important d'Europa i són presents als 27 estats de la UE. El 80% dels gitanos del món resideixen a Europa (entre 600.000 i 800.000 a Espanya), i la majoria són ciutadans comunitaris. Però, com admet la Comissió Europea, «la seva situació es caracteritza per una constant discriminació i exclusió social. Els gitanos estan exposats a factors negatius com la pobresa, la desocupació, els estereotips i els prejudicis». A un de cada quatre europeus (el 24%) l'incomodaria tenir un veí gitano. La xifra quadruplica el rebuig a les minories ètniques en general.

LA HISTÒRIA

Perseguits

des de sempre

Poc se sap de l'arribada dels gitanos a Europa, encara que sembla situar-se al segle X, procedents de l'Índia i probablement fugint ja d'una invasió. Al segle XV són presents a tot el continent, i immediatament se succeeixen les lleis contra el seu estil de vida -sedentaritzacions forçades-, l'esclavitud -vigent a Romania fins al 1864-, les expulsions i les persecucions.

Com a exemples només caldrà recordar els skopici, gitanos romanesos que, com explica l'escriptor Joaquín Albaicín, «eren brutalment castrats perquè servissin de cotxers a les dames de llinatge sense risc per als marits», i la Gran Batuda o Presó General de Gitanos a Espanya, el 1749, amb l'objectiu declarat d'«extingir-los, si és possible en una generació». Eren arrestats i separats en dos grups: els mascles més grans de 7 anys, destinats a treballs forçats als arsenals de la Marina, i les dones i els menors, portats a presons o fàbriques. L'indult no va arribar fins al 1763, i el 1783 encara quedaven gitanos presos.

Com en el cas dels jueus, tot aquest caldo de cultiu que ha estat alimentat durant segles arriba al paroxisme amb els camps d'extermini nazis, on van morir almenys mig milió de gitanos.

EUROPA DE L'EST

Els perdedors de

la democratització

El centre i l'est d'Europa concentren les principals poblacions gitanes. Sota els règims comunistes van ser objecte de polítiques d'assimilació, i hi ha denúncies d'esterilització de dones -algunes més recents- a Txecoslovàquia i Hongria. Però després de la caiguda del teló d'acer les coses no han anat millor. Castigats per la crisi econòmica que va seguir el desmantellament del sistema comunista, sense lloc en els nous mercats laborals, perseguits en els episodis de neteja ètnica de la guerra dels Balcans i, ara, assetjats per la poderosa ultradreta, els gitanos figuren entre els perdedors del procés de democratització i integració europea de la regió.

Segons el Banc Mundial, la seva mortalitat infantil dobla la mitjana de la regió, i la seva esperança de vida queda 15 anys per sota. L'índex de pobresa dels gitanos a Hongria, Romania i Bulgària supera el 50%, i l'atur arriba al 80%. A Bulgària, on hi ha 800.000 gitanos (el 9% de la població), els que viuen en guetos han passat de ser menys de la meitat al 78%. A Hongria hi viuen 600.000 gitanos (un 6% del cens), i el 40% dels nens van a classes segregades. A la República Txeca (n'hi ha 150.000, el 2% de la població), hi ha nens gitanos a escoles per a discapacitats mentals. A Romania, on són dos milions (poc menys del 10%), el percentatge de gitanos amb formació escolar ha baixat al 18% respecte al 26% dels anys 80. El 60% de les famílies gitanes romaneses viuen amb menys del salari mínim (150 euros), encara que també és cert que als paios no els va gaire millor.

LA ULTRADRETA

Violència antigitana sense complexos

L'impacte de les lleis antidiscriminatòries aprovades en tots aquests països ha estat molt escàs, i la fractura social és profunda: la meitat dels paios romanesos consideren els seus compatriotes gitanos una vergonya nacional. En aquestes circumstàncies, l'extrema dreta es posa les botes i la violència antigitana s'estén cada vegada amb menys complexos. A Hongria, mentre els paramilitars nazis de la Garda Magiar incendien vivendes gitanes i disparen a aquells que en surten, el partit afí Jobbik ha irromput a l'Eurocambra clamant contra l'«epidèmia de delinqüència gitana».

EXPULSIONS POLÈMIQUES

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

La façana de l’antiga Borsa de Copenhaguen cau després de l’incendi

Berlusconi, el pioner

El daltabaix econòmic del postcomunisme i la guerra dels Balcans van desencadenar una nova onada migratòria cap a l'oest. Al seu torn, la crisi de l'Europa pròspera ha fomentat que el discurs populista que vincula col·lectivament els gitanos amb la inseguretat ciutadana, tradicional de la ultradreta, s'estengui a alguns governs. Abans de la polèmica a França, el 2007 Itàlia ja es va llançar a desmantellar campaments, a prendre'ls les empremtes i a expulsar-los per raons de «seguretat pública».