CiU advoca per la negociació entre Karzai i els talibans

la majoria dels oradors en el debat afganès es van limitar a avaluar la presència de soldats espanyols al país asiàtic, però Josep Antoni Duran Lleida va anar més enllà. El portaveu de CiU va exercir el paper d'estrateg diplomàtic i va donar consells al Govern, a l'OTAN, al president dels EUA, Barack Obama, i a tota la comunitat internacional sobre com actuar en el conflicte. «L'Afganistan segueix sent el santuari dels terroristes, no hem impedit que l'extremisme s'estengui al Pakistan i la ISAF està fracassant -va opinar el diputat nacionalista-. És l'hora de les solucions polítiques i no militars. Ha arribat el moment de la negociació entre Hamid Karzai [el president afganès des del 2004, tot i unes últimes eleccions de dubtós resultat] i els talibans, amb el suport de la comunitat internacional».

Duran, que igual que Mariano Rajoy va acusar l'Executiu de «disfressar la realitat» al no reconèixer que l'Afganistan viu una guerra, va constatar que la insurgència al país havia augmentat i va acabar afirmant que la missió internacional havia «fracassat», un diagnòstic que José Luis Rodríguez Zapatero va negar absolutament. El president del Govern va reconèixer que els atacs talibans s'havien aguditzat en els últims temps, però va sostenir que el fenomen no obeïa tant al repunt del moviment rigorista islàmic com al fet que la ISAF «controla cada vegada més territori» i «és on abans no era». És a dir, que al patrullar zones que fins fa poc li eren estranyes, les tropes s'exposen a més atacs.

Notícies relacionades

L'Afganistan, una missió de guerra

¿Què hi fa Espanya a l'Afganistan?

Per Gaspar Llamazares, en canvi, l'increment de les hostilitats és una resposta a l'«ocupació», que «sempre és caldo de cultiu del terrorisme ­internacional: a l'Afganistan, a l'Iraq i a Palestina». El diputat d'IU va demanar la retirada de les tropes destacades en el que va qualificar de «guerra perduda» i va recordar a ­Zapatero «el que li va passar a un altre president del Govern», una referència a José María Aznar i al seu afany a participar en la invasió de l'Iraq (que a diferència de la de l'Afganistan no va tenir el vistiplau de l'ONU) tot i el majoritari rebuig dels ciutadans.

EL TRÀNSIT DE KABUL / Joan Ridao es va situar en la mateixa línia. Segons les paraules del ­republicà, els objectius de la missió, ara mateix, poca cosa tenen a veure amb el que es perseguia quan es va constituir l'aliança internacional. Si el 2002 es tractava de mantenir la pau i democratitzar i reconstruir el país, el 2010, va dir, es tracta d'«apuntalar per la força ­l'ocupació nord-americana». El que ha de fer el Govern és retirar les tropes de forma «ràpida, ordenada i segura», va ­aconsellar Ridao, que va acabar la seva intervenció oferint una gràfica imatge. «Corre el risc de quedar-se l'últim organitzant el trànsit de Kabul», li va dir a ­Zapatero.