Escenes al Bòsfor i al basar

El cosmopolitisme d'Istanbul té arrels antigues i la seva complexitat és sorprenent. Gent de parla armènia, turca, grega, àrab, kurda i hebrea, per anomenar només les més utilitzades, habita la metròpolis. A la vegada, persones de creença islàmica (sunnita o alevi), cristians (ortodoxos armenis i catòlics) i jueus (amb la important presència dels sefardites procedents de l'expulsió espanyola), juntament amb els agnòstics i els ateus, configuren un altre mosaic que no sempre coincideix en les seves fronteres amb les lingüístiques.

Tots ells han establert les seves normes de convivència més a través dels usos i costums que de les regulacions formals, que no sempre ajuden. En aquest sentit, el codi de conducta és extremadament subtil i s'articula a través de silencis, mirades, petits gestos, gairebé mai amb paraules, que quan al final arriben, vol dir que la situació comença a agreujar-se.

En els últims 20 anys, a aquesta barreja s'hi ha afegit l'arribada de la immigració rural, atreta pel dinamisme econòmic de la gran urbs, que ha fet que Istanbul passés de 7 a 15 milions d'habitants, en només 15 anys. En els nous barris de la immigració, i amb diferent grau de formalitat urbanística, es veuen comunitats del sud de la frontera amb Síria, de kurds de l'est, de persones procedents del Mar Negre (nord), d'emigrats dels Balcans... I cada grup aporta els seus hàbits i costums.

Si a això hi afegim les diferents classes socials -la gran burgesia que resideix a la vora del Bòsfor, l'emergent classe mitjana que s'estén amb decisió a la part asiàtica de la ciutat, i les classes populars situades als nous barris de l'emigració-, podem fer-nos una idea del grau de complexitat que es requereix per sostenir l'equilibri.

Hi ha dos espais públics que permeten la convivència entre tots, independentment de la llengua, la religió, l'origen geogràfic i la classe social: el Bòsfor i els basars. El Bòsfor té dues vides, la de diari i la del dissabte i el diumenge.

En els dies de feina el Bòsfor és un fluir constant de vaixells que transporten milers de persones entre el costat asiàtic i l'europeu, d'est a oest, i es converteix en una peça imprescindible de la xarxa de transport públic d'Istanbul. A la vegada els vaixells de càrrega no paren de recórrer l'estret de nord a sud servint l'importantíssim trànsit de mercaderies entre el mar Negre i el Mediterrani. L'encreuament d'aquests dos trànsits perpendiculars és esglaiador, però sol fluir sense problema per a admiració de molts.

Notícies relacionades

Accidentada xerrada "pacifista" sobre la guerra d’Ucraïna a Barcelona

Rússia posa sobre la taula la prohibició de WhatsApp i Telegram

Els caps de setmana tot canvia, començant per l'aparició de milers de veïns que baixen al Bòsfor per pescar, i aquí és on es produeix aquest miracle de la convivència universal. Aquí és on coincideixen una armènia catòlica o agnòstica amb un turc sunnita o alevi o ateu de classe mitjana, intentant pescar el preat tallahams que migra del mar Negre cap al de Màrmara. Qualsevol barreja és possible.

El basar és l'altre espai de convivència, on llengües, religions, origen geogràfic i classe social no afecten en absolut el flux de compradors i venedors, on el cosmopolitisme no solament és un valor sinó que és un argument de venda. Per atraure compradors es pot sentir anglès, alemany, xinès o català, però a la rebotiga conviuen sunnites, alevis i armenis i s'hi sent hebreu, àrab o grec, i tots són ciutadans de la República turca.Ambaixador d'Espanya a Turquia