Sabonis, ens veiem a Logronyo

Estava feliç. Comptava els pocs dies que li faltaven per tornar amb la seva dona. Tot i que resulta complicat lidiar amb els policies afganesos, les coses anaven bé i se sentia estimat pels alumnes. A finals de juliol va acabar un curs amb suboficials i l'últim dia es va emocionar per les mostres d'afecte. En un dels últims correus electrònics em deia: «Sembla que els ha agradat, hi ha hagut una gran participació i al final ha sigut bastant emotiu i ens han donat les gràcies. L'intèrpret diu que poques vegades ho fan. En fi, una mica de consol a la paciència d'aquests 20 dies en què no han arribat mai a l'hora... Els demanem que vinguin amb armes, se les deixen i han de tornar a buscar-les...».

Ens vam conèixer a l'Afganis- tan, a la base de Qala-i-Naw. Vaig utilitzar la meva millor targeta de presentació: «Vaig estar amb el GAR (Grup d'Acció Ràpida) a Haití». No va fer falta res més. Amb alguns dels que hi van anar després del terratrèmol va compartir tres anys a Sant Sebastià lluitant contra ETA. «Els millors anys de la meva professió», va escriure com a resposta a unes fotos que li vaig enviar dels seus companys arribats recentment de l'illa. «Els pirates del Carib», els va batejar.

Notícies relacionades

«¿Què hi van a fer?»

CiU exigeix que s'aclareixi «d'una vegada» la missió

A l'acadèmia li deien Gil per una història llarga d'un professor que s'hi veia poc. I al GAR, on tots tenen malnom, li van posar Sabonis. Més gran i llarg que un dia sense pa,José María jugava a bàsquet amb els seus cosins. Divertit, honest, bon cap i guàrdia civil pels quatre costats, es va presentar voluntari per a l'Afganistan. Ara esperava trobar un forat per tornar al GAR i deixar el CAE, el Centre d'Ensinistraments Especials que la Guàrdia Civil té a Logronyo i on era professor des que va ascendir a capità.

Fa poc m'explicava fent broma que volia seguir el Ramadà: «Tot i que amb aquesta calor, el gimnàs i les carreres per la base ja he perdut 10 quilos en cinc mesos». Vam quedar que ens veuríem al setembre a Logronyo amb elspirates del Caribi passaríem una bona estona. I així ho farem, quedar i no oblidar-lo.