«Com Guantánamo»

Viatjàvem per aigües internacionals quan, diumenge cap a les 22.00 hores de la nit, el vaixell Mavi Marmaraes va posar en alerta al veure tres vaixells israelians a l'horitzó. Tots ens vam col·locar els salvavides, però van passar les hores i la situació es va calmar. Jo estava molt cansada i dormia ajaguda en un passadís. Dilluns, cap a les 4.00 de la matinada vaig començar a sentir córrer la gent. Molts cridaven. Deien que ens envoltaven 14 vaixells israelians. Les llanxes de l'Exèrcit disparaven a matar.

Però com que nosaltres érem periodistes vam treure les càmeres i vam començar a gravar. Vam pujar a la part més alta del vaixell i els helicòpters sobrevolaven per sobre de nosaltres. Ho vam viure tot en primer pla, era com una pel·lícula bèl·lica. Durant molt de temps no vam ser conscients que estaven disparant amb foc real.

Dos soldats van saltar al vaixell i Manuel (Tapial), que era més a la vora, va donar l'alarma. Vam baixar al pis de sota i ens hi vam quedar fins que van començar a arribar ferits. Molts tenien ferides a les cames per la metralla de les granades de fragmentació que havien llançat els israelians. Gravàvem i ajudàvem els ferits. No paraven d'entrar ferits.

Els trets arribaven cada vegada més a prop, de manera que ens vam retirar a la zona de premsa, que era una habitació amb parets de vidre. Des d'allà vam veure en directe, com en una peixera, com entraven els soldats israelians al vaixell, s'emportaven la gent, els feien agenollar-se i a alguns els encaputxaven. Al final també van entrar a la sala de premsa. Era molt estrany, perquè els soldats tenien la por dibuixada a la cara i els tremolaven les mans. Estaven nerviosos, com si tinguessin por de nosaltres. Ens van robar tots els nostres equips de treball i el material filmat. Ahir ens van tornar les motxilles, però completament buides.

Quan ens van segrestar al vaixell, vam passar diverses hores a la coberta. A nosaltres ens permetien estar deslligats i asseguts en bancs però, en canvi, a turcs i àrabs els van lligar de mans i els van obligar a quedar-se de genolls durant hores. Era com Guantánamo. Va ser una imatge que em va doldre especialment, perquè aquella gent no estaven fent cap cosa dolenta. Ens van tractar de terroristes i només preteníem portar ajuda humanitària.

Notícies relacionades

Els activistes espanyols són rebuts com a herois a Turquia

Tendència global, seguretat, immigració…: Cinc claus per entendre la victòria de l’ultra Kast en les eleccions de Xile

En un moment donat, va arribar un soldat cobert amb passamuntanyes, va assenyalar el Manuel i se'l van emportar. No el vaig tornar a veure fins ahir. A ell el van tancar juntament amb el nucli dur dels organitzadors de la flotilla i només li van donar menjar una vegada. M'indigna que Israel digui que nosaltres els vam atacar. ¿Quines armes hi havia al vaixell? ¡Ganivets de cuina! Abans d'entrar al vaixell vam passar un detector de metalls i vam firmar un document pel qual ens comprometíem a actuar com a activistes no violents. Hi va haver un petit grup que s'hi van resistir, però no van ser ells qui van tirar gent al mar. Els que van caure no eren soldats israelians, el que a nosaltres ens consta és que eren civils de la flotilla.

Hem aconseguit el nostre objectiu de donar a conèixer al món el que comporta el bloqueig israelià a Gaza, però ha costat vides humanes. El més trist és que en l'atac israelià a Gaza el 2008 hi van morir 1.400 persones i no va tenir a penes repercussió internacional; aquí han mort almenys nou persones i la repercussió que ha tingut ha estat més gran. Es torna a posar de manifest que la vida dels palestins val molt menys que les de qualsevol altre.