El cementiri dels vaixells

Pràcticament no cal pitjar l’accelerador. El cotxe llisca per la pista arenosa i l’habilitat del conductor, un home blau del desert, un fill del sol i de la sorra, evita que caiguem atrapats en una marea desèrtica. El temps urgeix. És possible que encara es pugui entreveure algun exemplar de les foques mediterrànies en aquest bell paratge natural de Nouâdhibou, al nord de Mauritània. Queden amb prou feines 500 exemplars d’aquests animals en perill d’extinció a tot el món. Per això agafa un especial valor la nodrida colònia d’aquest mamífer que ha trobat a la península mauritana de cap Blanc una mena de santuari, el seu lloc per defensar-se de les urpes de l’espècie humana.

No obstant, aquesta vegada no veiem ni la foca mediterrània, ni dofins, ni cap altre animal marítim més o menys exòtic. La sorpresa la provoca aquí un cadàver metàl·lic. Un vaixell d’enormes dimensions on viuen famílies senceres.

En la distància, des d’un mirador, es diria que és un navili més dels tants que naveguen per la badia de Nouâdhibou a la captura de tones de peixos. Però, quan t’hi acostes, es fa evident que aquest vaixell ja no pertany a la flota activa pesquera i que està ben atropellat. Viu encallat a la sorra, amb les cobertes oxidades pels elements i l’oblit. Com més a prop seu ets, més petit et fas. L’ésser humà, al seu costat, s’assembla a una figura de l’art en miniatura.

«¿Quants anys fa que és aquí aquest vaixell?», pregunto a un pescador de la zona. «¡Vint!», respon. A bord hi va haver tripulants de nacionalitat marroquina. Mentre tiraven les xarxes, el vaixell va patir una avaria del motor i des d’aleshores s’ha quedat aquí, abandonat, cada vegada més desmanegat. Amb els anys, ha passat d’un color marró clar al vermell oxidat.

Ferralla marina

No és l’únic. Caminant per la vora, a mesura que les onades gegants trenquen als peus de la platja, sorgeixen noves aparicions. Més vaixells, sí, però de mida mitjana i petita, també vermells d’òxid, encallats a la sorra blanca. Testimoni del seu patiment, el mar els observa nit i dia sense que hi pugui fer res. Un d’ells és un pesquer de nacionalitat xinesa. Mut i quiet com els altres, però amb una particularitat: no ha estat desballestat. I després d’aquest n’hi ha un altre, i un altre... descansant a la platja des de fa dècades. La majoria sí que han estat desposseïts de tot el que pogués ser revenut o reutilitzat.

Notícies relacionades

El futur assalt dels EUA

Abbas es reuneix amb Meloni i li demana que Itàlia reconegui Palestina

Es calcula que aquest paratge acull una col·lecció d’uns 300 esquelets de ferralla marina. El seu destí va quedar marcat per la falta de tallers de reparació en aquesta zona marítima, a més de la corrupció atroç que ha dominat la Marina mauritana. Per uns quants milers de dòlars, les autoritats costaneres fan els ulls grossos perquè els navilis quedin abandonats per sempre a la sorra i els armadors se’n puguin desentendre.

La Unió Europea va emprendre un projecte per reflotar aquests vaixells i retornar-los als seus propietaris. Si es fa això, ¿què passarà amb els centenars de famílies que, igual que la foca mediterrània, hi han trobat el seu refugi?