El llibre 'Cartes per a Jackie' recopila les mostres de condol que va rebre la dona de JFK després de l'assassinat

Durant anys van ser oblidades en alguna prestatgeria coberta de pols als soterranis de la biblioteca JFK de Boston. Són desenes de milers de cartes de condol enviades a Jackie Kennedy per ciutadans de tota classe i condició durant les setmanes i mesos posteriors a l’assassinat del seu marit, el llavors president dels EUA, John F. Kennedy. Ara, gairebé mig segle després, ­veuen la llum en un llibre,Cartes per a Jackie, que pretén rescatar de l’oblit el testimoni anònim d’una nació en dol.

Un mes després del magnicidi de Dallas, Jackie Kennedy va sortir a les pantalles de televisió per ­agrair les mostres d’afecte i els missatges de suport.«Tots els que m’heu escrit sabeu com l’estimàvem»,­deia la viuda d’Amèrica, una escena que Ellen Fitzpatrick no ha pogut esborrar de la seva ment. Tenia 11 anys quan una bala màgica va acabar amb la vida de Kennedy, un fet que com a molts dels seus conciutadans la va marcar per sempre.

Aquesta professora de 56 anys que imparteix classes a la Universitat de Nou Hampshire recorda que s’han escrit incomptables llibres sobre aquell assassinat, que Hollywood ha portat a la gran pantalla diferents versions de la tragèdia, i que han parlat infinitat d’experts, des dels que recolzen les teories conspiratives fins als que culpen Lee Oswald del que va passar.«Però faltava alguna cosa, les veus dels nord-americans corrents».

Va ser així com Fitzpatrick es va proposar investigar si encara existia aquest material i va acabar trobant unes caixes que amagaven al seu interior infinitat de cartes, missatges i telegrames de condol.«Els vaig llegir un per un durant cinc mesos»,explica aquesta apassionada de la història, que en va fer una selecció de 250 i després va contactar amb els remitents o els seus familiars per saber què hi havia darrere de cada un i, de passada, demanar-los permís per publicar-los.

«Estimada senyora Kennedy. Lamento que hagin disparat al seu marit. Sé que hauria de perdonar els seus enemics, però és difícil perdonar Lee Oswald».Paraules d’un nen de 8 anys, Kevin Radell, que més de 40 anys després recorda la sensació de«terror i frustració»que va envair els nord-americans després del magnicidi.«Tot el poble l’estimava perquè era com una figura paterna per a tots».

Hi ha haver qui va comparar l’assassinat amb la crucifixió.«Igual que van matar Nostre Senyor, ara han matat el nostre president».O una filla d’esclaus que no podia amagar la seva tristesa per la mort de qui considerava el seu«amic».També del capellà d’un poblet d’esquimals, del pres d’una presó d’Atlanta o un taxista de Nova York. Tots units en un mateix dolor pel buit deixat per la desaparició de Kennedy.

200.000 pàgines

Notícies relacionades

Trump anuncia una demanda contra ‘The Wall Street Journal’

Netanyahu truca al Papa arran de l’atac a l’única església catòlica de Gaza

Diuen que en un sol dia van arribar al 1.600 de l’avinguda Pennsilvània més de 45.000 cartes i es calcula que durant les primeres set setmanes posteriors al fatídic 22 de novembre de 1963 es van rebre més de 800.000 missatges. Dos anys més tard el volum havia sobrepassat el milió i mig. Gran part del material va ser destruït per falta d’espai, però l’Arxiu Nacional en conserva des de fa anys unes 200.000 pàgines a la biblioteca JFK.

Molts van rebre resposta de funcionaris de la Casa Blanca. Això va obligar el despatx de la primera dama a contractar personal extra.«La senyora Kennedy li agraeix profundament el seu condol»,­deia la breu nota. Un dels telegrames rescatats anava firmat per Alen Diaz.«No sóc ningú especial, només algú a qui li van ensenyar que si un està enamorat i ha sigut estimat serà recordat per sempre».