Him Huy, botxí del règim de Pol Pot, afirma que va executar milers de presos a S-21

La cabanya de Him Huy és a una hora i mitja de Phnom Penh, per una carretera estriada i polsegosa amb cases de fusta als seus marges i nens que juguen despullats. En aquest marc, la cabanya de Him destaca per baix. Els seus nou fills juguen entre gallines. Són misèrrims. La seva filla diu baixet que tenen un mal karma pel que va fer el seu pare. El seu pare va ser botxí a les ordres de Duch a S-21, el principal centre de tortures khmer.

La història de Him és comuna en les guerres civils: li van triar el bàndol. Va ser reclutat quan una guerrilla que lluitava contra el corrupte i pro-nord-americà Govern de Nol Lon va arribar al seu poble. Him va anar a una batalla rere l'altra fins que va fugir. El van trobar i van amenaçar de matar-lo si reincidia. Acabada la guerra, Him era afortunat: era al bàndol guanyador. Però la seva fugida no s'havia oblidat.

"'Tens un problema, ho veuràs quan arribis al centre', em va dir un khmer. A l'arribar a S-21 em van clavar pallisses durant tres dies", recorda Him. Després li van encarregar vigilar presos. Al principi eren uns 50, però el 1977 ja superaven els 600. El trànsit era febril: després d'una mitjana de tres a sis mesos, eren portats al camp d'execució de Choeung Ek, i deixaven lloc als pròxims. Him era llavors conductor dels combois de la mort: dos o tres a la setmana, amb una vintena de presoners. A Choeung Ek han estat desenterrats 9.000 cadàvers de 89 de les 121 fosses censades. Un nombre indeterminat són obra de Him.

Equips de 10 botxins

"Un dia, Duch em va preguntar quants era capaç de matar-ne. 'Mil', vaig contestar sense dubtar. '¿Només mil?', va dir. Em vaig cabrejar molt. 'No, en mataré més de mil', vaig respondre. En el primer viatge vaig tenir por, però encara em feia més por Duch", explica. L'equip d'execució el formaven 10 persones, cada una amb la seva funció: nens, dones o homes. Els camions sortien a mitjanit, després d'informar els presoners que serien alliberats.

"Els baixàvem del camió, els lligàvem les mans a l'esquena, els embenàvem els ulls i els agenollàvem en paral.lel a la fossa comuna. Molts m'imploraven que no els matés. Jo em posava al darrere i els donava un cop al coll amb una aixada. De vegades en calien dos. Un company els acabava de degollar amb un ganivet", recorda.

De Hym, que fa a penes un metre i mig, en destaquen les mans, gegants, nerviüdes, amb els dits en espàtula, castigades per la terra. És el caldo de cultiu idoni per a una revolució contra les classes elitistes i opressores urbanes: "Sí, és clar que els odiava, però no volia matar-los. M'hi van obligar. Era l'única possibilitat de sortir-ne viu. No vaig vacil.lar mai. No sé quants en vaig matar. Són incomptables. No podia mostrar signes de flaquesa. Els guàrdies ens denunciàvem els uns als altres. Molts van ser executats. No hi vaig fer cap amic allà".

Amb els vietnamites a prop, Him es va assabentar que Duch havia matat diversos botxins. Va pensar que volia eliminar testimonis i va fugir al seu poble: "Al principi temia venjances, perquè moltes vegades vam venir a buscar presoners aquí. Però ningú m'ha dit mai res".

S'ha fet fosc i mosquits enormes ens castiguen, però Him no sembla adonar-se'n. Parlem en una plana apartada després de travessar un riu en barca, buscant on Him pugui parlar lliurement: "La meva família ho sap, però no en parlem mai. Vaig trigar molts anys a revelar-ho a la dona. No va dir res. No sé si va entendre les meves raons. Els meus fills tampoc pregunten".

Només la cúpula dels khmers serà jutjada, no els càrrecs intermedis ni guàrdies. S'entén que només complien ordres. Algunes víctimes han descrit tortures més cruels del que és acceptable, acarnissaments injustificables, execucions entre rialles. No és estrany: un gir històric inesperat dóna als pagesos un poder nou, il.limitat, que paeixen malament i usen sense mesura per passar comptes amb el passat. Him diu que és tan víctima com els milers que va degollar.

Olor de sang

Notícies relacionades

Hamàs mata cinc soldats d’Israel i l’Exèrcit empeny a la costa els gazians

L’Audiència obre diligències a Netanyahu per l’assalt al vaixell de la flotilla de Gaza

"Duch em va obligar a matar. Vaig fer coses que no podré oblidar mai de la vida. Encara recordo l'olor de sang després de les matances. Que el condemnin. No ho tornaria a fer, m'estimaria més que em matessin. M'ha arruïnat el karma. Des de llavors m'esforço a millorar-lo amb bones obres", diu.

Him simbolitza les dificultats de la reconciliació de la societat cambodjana. ¿Va ser una víctima o un botxí? ¿Aquells pagesos desheretats i analfabets mereixen llàstima o repudi? ¿Va ser induïda la seva violència? Si Him no n'hagués matat milers, els seus nou fills no existirien. A l'acomiadar-me, Him insisteix que contracti el seu fill per portar-me a la ciutat. Quan m'hi nego, suggereix al meu intèrpret que m'amenaci amb violència per convèncer-me.