L'esclat de Grècia revela una societat farta dels seus polítics

"Ràbia" és la resposta més repetida pels manifestants, especialment els més joves, quan se'ls pregunta què els ha portat a ocupar els carrers i els centres educatius de Grècia en una gran revolta que va esclatar per la mort del jove Alexi Grigorópulos a mans de la policia, el dia 6 de desembre passat.

Els diferents tertulians de la premsa i les televisions intenten explicar-se el sentit d'aquesta "ràbia" explosiva: desconfiança, falta d'expectatives, marginació... són les raons que es donen. "La gent ha perdut la confiança en la política a causa dels escàndols de corrupció i de la mala gestió. Això debilita l'Executiu, cosa que fa encara més difícil que aconsegueixi governar", explica a aquest diari el politòleg George Pagulatos. En paraules simples: un cercle viciós.

CREIXEMENT DEL 4%

Des de mitjans dels anys 90, Grècia ha liderat les estadístiques de creixement dels països de la zona euro amb un índex superior al 4% anual, però els sindicats es queixen que els beneficis empresarials han augmentat a un ritme molt més gran que els salaris. A més a més, el creixement dels últims anys s'ha basat en gran part en les grans obres derivades de les Olimpíades del 2004 i en les ajudes europees. Cap dels dos partits que s'han alternat en el poder des del final de la dictadura dels coronels el 1975, Nova Democràcia (ND, conservador) i el Moviment Panhel.lènic Socialista (PASOK, socialdemòcrata), s'ha atrevit a emprendre les reformes necessàries per solucionar els problemes estructurals de l'economia grega.

Potser el que és més urgent i el que més desconfiança genera és la corrupció rampant. L'organització Transparency International ha situat Grècia entre els països europeus amb més corrupció. Alguns comentaristes, com el liberal Nikos Pirunakis, defineixen la política grega com un sistema clientelar de "vots a canvi de favors". Un exemple d'això és l'aerolínia de bandera Olympic Airlines, que va ser recomprada per l'Estat al magnat Aristotelis Onassis l'any 1973, i que els partits al Govern han utilitzat per atraure vots donant llocs a la companyia o regalant vols als seus votants. Aquestes pràctiques l'han portat pràcticament a la bancarrota, cosa que ha forçat l'actual Govern a proposar-ne la privatització.

MERCADEIG DE FUNCIONARIS

Malgrat les promeses de reduir el gran dèficit de l'Estat, el Govern del primer ministre, el conservador Kostas Karamanlís, ha contractat 55.000 nous funcionaris durant els seus quatre anys en el poder. "La creació de llocs de treball en el sector públic reservats als seus votants sempre ha estat un instrument dels partits polítics grecs per guanyar suports de manera clientelar. Aquesta pràctica va disminuir durant el govern de Kostas Simitis 1996-2004, socialdemòcrata, però amb l'ND s'ha tornat a incrementar", diu Pagulatos.

Un espanyol resident a Grècia denunciava recentment en el seu blocValencia y cheque, als hospitals públics, els pacients han d'entregar suborns, coneguts com afakelaki, per poder ser atesos i que, a les universitats, els professors, en connivència amb els poderosos sindicats d'estudiants, aproven més fàcilment els alumnes que pertanyen al seu mateix partit polític.

En els últims dos anys, quatre ministres del Govern de Karamanlís han hagut de dimitir per escàndols de corrupció. L'últim d'aquests, relacionat amb la venda il.legal de terrenys al monestir de Vatopedi, que ha costat 100 milions d'euros als contribuents, serà abordat demà pel Parlament.

Notícies relacionades

Trump anuncia una demanda contra ‘The Wall Street Journal’

Netanyahu truca al Papa arran de l’atac a l’única església catòlica de Gaza

El sistema de pensions és, com a la resta d'Europa, un tabú. No hi ha cap Govern que s'atreveixi a tocar- lo malgrat el seu desequilibri (treballadors d'un mateix sector poden jubilar-se amb 1.800 euros de pensió o 350 segons l'empresa per a la qual treballin) i el seu elevat cost: el 2050 suposarà el 25% del PIB i haurà de ser pagat per una generació que avui cobra uns 700 euros mensuals, no té contracte i està afectada pel 20% d'atur.

El periodista John Psarópulos, a Athens News, adverteix: "Hi ha una creixent radicalització política de la societat grega perquè no se sent satisfeta amb els polítics, sent que el Govern és incompetent, augmenta la inseguretat i tot això s'agreuja amb la crisi econòmica, que encara no ha començat a castigar". Però a més a més, Psaropoulos avisa que "Grècia no va gaire endarrere d'altres socis del sud d'Europa".