Músics, ballarins i encantadors de serps es reuneixen en un festival en una inhòspita regió índia

Cada any, amb la lluna plena de febrer, músics, ballarins i encantadors de serps es reuneixen a les tranquil.les dunes de Jaisalmer, al cor del gran desert indi del Thar. L'acolorida caravana d'artistes arriba atreta pel Festival del Desert, que durant tres dies omple de gent i soroll els voltants d'aquesta ciutat d'uns 60.000 habitants de l'estat del Rajasthan. Creat el 1979 per seduir els turistes i alhora preservar el folklore d'aquesta inhòspita regió, el festival fa oblidar durant uns dies les temperatures extremes i les dures condicions de vida del desert.

Dos dies abans de la lluna plena, músics i ballarins ocupen els estrets carrers de la ciutat per desembocar en una esplanada de sorra als peus de les muralles. Allà, sota el fort sol, els artistes exhibeixen els coneixements heretats dels seus avantpassats. Els teatres amb titelles, balls i música tradicional s'alternen amb actes menys ancestrals, com el concurs que premia el mostatxo més llarg o el del camell més ben engalanat. Els genets del desert fan carreres per ensenyar la seva habilitat cavalcant aquests animals, mentre dones dels petits pobles veïns es guanyen unes rupies fent tatuatges tribals dehenna(alquena) als estrangers.

"Les més aplaudides són les danses de les gitanes del desert, les Kalbeliya",assegura Om Prakash, propietari d'un dels molts restaurants de menjar occidental que proliferen a Jaisalmer a redós del creixent turisme. El públic queda hipnotitzat amb els sinuosos balls de les ballarines, que imiten els moviments de la cobra a un ritme frenètic. Els homes Kalbeliya"són grans encantadors de serps. Però la caça de serps amb finalitats lucratives està prohibida, així que en els festivals es limiten a interpretar les cançons amb les quals abans feien ballar les cobres",explica el fundador del Museu del Folklore de Jaisalmer, N. K. Sharma, un gran defensor de la cultura tradicional del desert.

Aquest professor septuagenari considera que el festival és un bon aparador."Però, al mateix temps, la nostra cultura s'està fent malbé per culpa del turisme. Cada vegada arriben més diners, però oblidem les nostres tradicions. La gent no entén la importància de preservar la nostra herència, i converteix antics palaus i cases en hotels",afegeix amb tristesa. El desenvolupament turístic de la ciutat és evident: el laberint de carrerons dins de l'històric fort de Jaisalmer està inundat de cartells que anuncien hotels, restaurants, agències de viatges, lloguer de jeeps o safaris en camell. I els seus responsables no amaguen que els preus pugen amb el festival, encara que insisteixen que només fan negoci amb els turistes entre els mesos d'octubre i març, perquè més endavant els termòmetres es disparen fins a fregar els 50 graus.

L'únic turista del poble

Notícies relacionades

Guerra de l’Iran, en directe: última hora | Nova negociació entre els EUA i l’Iran per aconseguir la pau

Ucraïna aconsegueix frenar la iniciativa russa dels últims dos anys gràcies al «mur de drons» i la millora del reclutament

Els que menys es beneficien del turisme són els petits poblets de l'interior de l'àrid Thar, on les dones es lleven amb els primers rajos de sol per anar a buscar aigua als profunds i escassos pous de la zona. Després, si la família té la sort de tenir bestiar, el munyen i el porten a pasturar a les poques zones amb una mica de vegetació. Moltes vegades amb això no n'hi ha prou per sobreviure, i per això cada vegada més joves emigren.

Devi Singh, de 25 anys, gestiona un petit hotel al poblet de Khuri, a uns 45 quilòmetres de Jaisalmer, on arriben alguns visitants atrets per la bellesa de les seves dunes. Els camperols també han convertit les seves cases de fang en hotels més o menys còmodes, alguns en forma de cabanya, com les que ha aixecat Devi davant de casa seva."Durant el festival cobrem 200 rupies uns 3,3 euros per nit",detalla, encara que admet que aquesta vegada només un turista, un sud-coreà, ha arribat fins aquí. Per treure uns diners extra, el jove cuina per a alguns grups d'estrangers que fan safaris."Però quan s'acaba la temporada, al març, viatjo a Bombai per treballar de fuster. Els diners aquí no són suficients",afirma.