Escombriaire intel.ligent

Es deien Cosima, Valentina i Rondine (oreneta), però un dia es van morir. Les d'ara porten el nom d'Angela, Peppinello i Simona, els noms dels alcaldes que ja van passar a una altra vida. Han posat aquests noms a les someres que el municipi de Castelbuono, a Sicília, utilitza per recollir les escombraries urbanes dels seus 10.000 habitants. Al principi tothom se'n reia de Mario Cicero, l'actual alcalde, però ara li truquen des de pobles i ciutats perquè relati una experiència que ja transcendeix les simples escombraries per convertir-se en un concentrat d'ecologisme, natural i humà, a bon preu. Començant per la llet de burra, que és menys greixosa que la humana, i acabant amb l'"aseteràpia".

Una burra porta a terme la funció d'ajudar a netejar el poble en tan sols quatre hores, mentre que el camió municipal en necessitava cinc i mitja. L'estalvi es deu al fet que la burra es fica al laberint de carrerons medievals, mentre que el camió s'havia d'aparcar als carrers principals i els operadors havien d'anar i venir amb les bosses. Aquest servei porta per porta, a més, ha permès eliminar els contenidors i implantar la recollida selectiva: el dilluns, brossa humida; el dimecres, plàstics i cartrons. "El diumenge les someres descansen", explica un somrient Cicero, pare de dos fills i un home feliç d'administrar el que defineix com "un petit paradís" a menys de 100 quilòmetres de Palerm.

L'estalvi és també econòmic: un camió d'escombraries amb compactador costa uns 30.000 euros i s'hauria amortitzat en cinc anys. Una burra... L'alcalde ja no necessita comprar-la, perquè n'hi plouen de tot arreu. Regalades. En menjar i estable només s'hi han d'invertir 2.000 euros anuals, i les bèsties duren uns 20 anys.

Sense contaminació

"I no contaminen", puntualitza Cicero, perquè no funcionen amb gasoil i les seves necessitats "han après a fer-les al tornar de la feina". Pels carrerons de la localitat, els ases pugen i baixen carregats amb 50 o 60 quilograms d'escombraries, s'aturen a la porta del pastisser i esperen el pa de pessic diari. "Són molt llamineres", explica. Els dilluns, la pastisseria està tancada. Quan es paren davant de la porta, l'operador els dóna la llaminadura, que porta degudament preparada.

"El missatge ha calat", explica l'alcalde, perquè "hem demostrat que, en una època d'alta tecnologia, un servei moderníssim i essencial per a la societat es pot fer amb instruments antics, com en temps dels avis". Als nens també els ha arribat, ja que "mentre que abans dibuixaven cavalls i lleons ara inventen faules amb ases". Els alumnes de primària d'una escola d'Imperia, a més de 1.000 quilòmetres, han enviat a Castelbuono un sobre amb els dibuixos de burros que van fer i l'Ajuntament de Florència (356.000 habitants) ha demanat informació sobre els ases per estudiar-ne la possible utilització.

"Hem recuperat el centre històric, arribem a una recollida selectiva del 45%, però apuntem al 70% i hem eliminat els contenidors, que són lletjos, sempre estan bruts i són una font d'insectes", diu orgullós Cicero. La gestió dels ases està a càrrec d'una cooperativa, que a vegades contracta com a operadors persones amb problemes, a les quals el caminar de la burra els submergeix en un altre ritme i un altre món que resulta curatiu. Com encara es fa en un dels principals hospitals de Roma. Castelbuono ha organitzat un gran simposi sobre ases per celebrar el primer aniversari.

Certificat verd

Notícies relacionades

André Denk, director de l'Agència Europea de Defensa: "La UE necessita assumir més responsabilitat en la seva pròpia seguretat i reduir la dependència dels EUA"

Hezbolà reprèn els atacs contra el nord d'Israel després de l'agressió israeliana més gran contra el Líban

En un primer moment, alguns ecologistes van protestar per la utilització que es feia dels animals al poble, oblidant probablement que els seus avis van viatjar muntant-los. Després van callar. Ara l'alcalde demana un reconeixement més elevat: que el "certificat verd" que es dóna als municipis per la quantitat de plaques fotovoltaiques instal.lades s'ampliï també als ases municipalitzats "perquè estalvien energia".

Castelbuono és a 350 metres del mar i al seu territori hi creix --únic a Europa-- l'arbre del mannà, que proporciona la resina prodigiosa que va alimentar pobles antics, i que és utilitzada en farmàcia per a diabètics i en quimioteràpia. Al poble també preparen un panettone únic, que la NASA va portar en vols espacials. Perquè, com explica el pastisser, "es confecciona amb les finestres obertes, per on entren les flaires del bosc". Un paradís. Amb someres.