"El PS i la UMP són estrelles mortes"

És el tercer home en les eleccions franceses. François Bayrou lliura un combat difícil contra la divisió tradicional entre la dreta i l'esquerra. Aquest dijous va oferir una entrevista al diari Libération, de París, en què explicava quina és la seva alternativa per superar els dos aparells polítics més poderosos de França i com un dirigent que ha estat durant molts anys alineat a la dreta pot ser un candidat antisistema.

NAIXEMENTBORDÈRES, EL 1951

ESTUDISLLICENCIAT EN LLETRES CLÀSSIQUES

TRAJECTÒRIA POLÍTICADIPUTAT DES DEL 1986, SECRETARI GENERAL DE LA UDF EL 1991, MINISTRE D'EDUCACIÓ DE LA DRETA DEL 1993 AL 1997, CANDIDAT A LES PRESIDENCIALS EL 2002 (6,84%)

--Ha dit que "la campanya és molt dura". ¿Més que la del 2002?

--Una campanya amb les mans buides o gairebé contra els dos apa-

rells que dominen la vida política francesa des de fa 25 anys, recolzats per grups de premsa molt importants, és forçosament molt dura. Però aquesta duresa és la prova del canvi que jo represento i que aquesta elecció podria imposar.

--Flirteja amb el 20%, però el seu electorat potencial és el més volàtil.

--Al final es veurà que no és veritat. És l'electorat més nou i el més decidit, perquè és l'únic que està disposat a no votar segons el costum.

--¿No exagera una mica en la seva denúncia de les connivències?

--La veritat és que no exagero gens. Les innombrables relacions entre dos mons que haurien d'estar separats, el món de l'economia i les finances, dels mitjans de comunicació, i el món de l'Estat, han creat un univers d'influències i obligacions recíproques que no s'assemblen ni a la democràcia ni a la República.

--¿Com és que algú que, com vostè, ha format part del sistema durant anys es converteix en un candidat antisistema?

--Sens dubte, pel gust per la llibertat. I per la fidelitat als valors republicans. El primer impacte es produeix l'any 1998, quan presidents de regió es deixen elegir amb els vots del Front Nacional. No ho vaig acceptar. El 1999, em vaig negar que m'imposessin una llista encapçalada per Sarkozy a les eleccions europees. El 2002, li vaig dir a Chirac, el 22 d'abril: "Vostè serà elegit amb el 80% dels vots. En aquest electorat hi haurà més gent d'esquerra que de dreta. Ho ha de tenir en compte". Em va contestar: "Tot això són tonteries. Faré el partit únic". Va ser un xoc. A poc a poc, he calibrat com ha estat de mal governada França amb aquest partit.

--¿És una revolució?

--En certa manera, sí. Durant molt temps he cregut que un podia defensar idees diferents dins del seu camp. I després m'he adonat que era com tocar el violí, que feia falta sortir del bloqueig per crear un espai nou.

--Pocs el recolzen...

--He vist que el nostre sistema polític no invita al coratge. En lloc de portar a l'afirmació del caràcter, a la llibertat de to, a la independència d'esperit, és un sistema que condueix al conformisme, a l'abdicació del que un pensa. Només cal veure al Partit Socialista (PS) quanta gent hi ha que diu: "Tens tota la raó, però no ho podem dir".

--¿Qui, per exemple?

--Els noms importen poc. Els dic: "¿Què fareu amb un aparell que sabeu que està superat?". El PS, com la UMP, manté ideologies d'un altre temps. Són estrelles que van morir el novembre del 1989, la seva llum encara ens arriba, però cada vegada més tènue. I la gent d'esquerres sap que el que els socialistes expliquen ja no és veritat.

--La bandera tricolor ha sigut agitada en moments històrics en què l'esquerra era heroica.

--A França no és la nació la que ha fet la República, és la República la que ha fet la nació.

--¿Per qui demanarà el vot a la segona volta si vostè no hi és?

--Seré a la segona volta.

--¿És perillós Nicolas Sarkozy?

--No utilitzo la paraula perillós de qualsevol manera. Per mi, el candidat de la UMP porta la societat francesa a tensions i enfrontaments que són perillosos.

--¿El Ministeri d'Immigració i de la Identitat Nacional és "innoble", com diu Ségolène Royal?

--És un atemptat a tot allò en què ha cregut la República des del seu origen. Però no tinc la intenció d'utilitzar expressions insultants.

--Doni'ns una orientació de la ruptura.

--Per exemple, faré votar una llei de separació entre els grups que es beneficien dels contractes públics i els mitjans de comunicació. Puc citar molts altres exemples. Per defensar l'ajuda específica de solidaritat per als aturats, vaig ser l'únic que vaig pujar a la tribuna de l'Assemblea. L'esquerra va quedar callada.

Notícies relacionades

El Suprem dels EUA permet a l'Administració Trump revocar l'estatus legal de més de 532.000 migrants residents

Drons, càmeres i IA a les fronteres

--En l'àmbit econòmic i social, hi ha una diferència entre una esquerra més intervencionista i una dreta més liberal. ¿On se situa vostè?

--A Alemanya, estan juntes al Govern. Treballen juntes i han obtingut resultats que impressionen el planeta. El creixement ha pujat al 3%, mentre que la previsió era de l'1,7%. Alhora, han reduït el dèficit a l'1,2% del PIB. A França, no crec que l'Estat hagi de ser el controlador perpetu de les empreses.