Núria Marín, tornada a proclamar alcaldessa de l’Hospitalet amb els únics vots del PSC

Núria Marín (PSC) encara ja el cinquè mandat com alcaldessa de l’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès) després de ser reelegida en el ple de constitució del nou ajuntament celebrat aquest dissabte 17 de juny amb els únics vots del seu partit i per minoria simple. D’aquesta manera, Marín afronta ara quatre anys amb un executiu en minoria i amb la necessitat d’arribar a pactes puntuals amb les forces de l’oposició per poder tirar endavant els pressupostos i els grans projectes de ciutat.

Conscient d’aquesta futura necessitat, Marín ha reivindicat en el seu discurs després de ser elegida alcaldessa «l’esperit de diàleg i suma que va inspirar el pacte de ciutat» firmat per partits i entitats del municipi després de la crisi social i sanitària derivada de la covid-19.

«Aquest mandat que iniciem avui serà el de l’ambició per a l’Hospitalet, una ambició que ens ha de portar cap a una ciutat més equilibrada territorialment, més verda, més social, més equipada i més segura». També ha reivindicat el seu model ciutat, basat en el desenvolupament de grans projectes que després aspirin a repercutir econòmicament en les necessitats de la segona ciutat de Catalunya, i la posada en marxa d’alguna de les grans transformacions pendents, com el PDU Biopol-Granvia o el soterrament de les vies de Renfe, una reclamació històrica.

«Avui, vull allargar la mà als grups polítics, als agents socials i a la ciutadania en general per parlar, debatre i consensuar i així fer el millor projecte en benefici de la nostra ciutat», ha expressat Marín.

Guió previst

El ple ha donat inici després de la constitució de la mesa d’edat, presidida per la regidora més gran, Olaya Lourdes (ERC), i amb la regidora més jove, Laura García Manota (número tres en la llista del PSC), com a vocal. Així, al ser la número u de la llista més votada, el PSC, Marín ha sigut la primera regidora a prometre el càrrec.

No hi ha hagut sorpreses a l’hora de presentar els candidats, ja que tots els caps de llista –Núria Marín (PSC), Jaume Graells (ERC), Sonia Esplugas (PP), Francisco Javier González (Vox) i Manuel Domínguez (En Comú Podem)– s’han postulat al càrrec d’alcalde. D’aquesta manera, cada grup ha optat per votar el seu propi pretendent.

Així, a la cita han acudit també altres figures polítiques de primera línia d’Espanya i Catalunya, destacant els casos de Miquel Iceta, president del PSC i actual ministre de Cultura i Esport del Govern espanyol i Anna Simó, acabada de nomenar consellera d’Educació i presidenta d’ERC l’Hospitalet.

Intervencions dels grups

Els discursos de l’oposició han estat centrats en les principals polèmiques que han envoltat el mandat passat. Ha sigut altament anomenat el model urbanístic del PSC a la ciutat amb els dos quilòmetres quadrats més densos de la Unió Europea, els conflictes amb la Guàrdia Urbana i, és clar, el cas Consell Esportiu, pel qual Marín va arribar a ser investigada –tot i que la seva causa ja es va arxivar– i van haver de dimitir dos regidors del govern local del PSC i que encara avui continuen imputats: Cristian Alcázar i Cristóbal Plaza.

De fet, Marín també ha esmentat les «grans reivindicacions» en matèria de seguretat, principal preocupació dels veïns segons els últims baròmetres municipals de la ciutat: «Perquè la bona convivència als barris passa perquè les persones ens sentim segures».

El primer a parlar ha sigut el candidat dels Comuns, Manuel Domínguez, que ha reivindicat el republicanisme, el moviment obrer i l’herència de la feina feta pel PSUC. Domínguez ha insistit en la transformació del model urbanístic i ha reivindicat «no més blocs i sí més zones verdes». El líder dels morats també ha fet referència a la infrarepresentació de les persones migrants en el ple i ha pronunciat unes paraules en àrab i quítxua en una picada d’ullet a aquests col·lectius.

L’ha seguit el candidat de Vox, Francisco Javier González, amb una intervenció enfocada en la seguretat i que ha generat algun rum-rum entre el públic quan ha comentat la «por de ser violada» d’una veïna de Pubilla Casas. També ha insistit sobre la seguretat la líder del PP a l’Hospitalet, Sonia Esplugas, que ha fet referència als conflictes viscuts en la Guàrdia Urbana, principalment amb l’oposició a superintendent que finalment va ser suspesa. També ha criticat un «model urbanístic que col·lapsa els nostres serveis» i ha instat, alternant el català i el castellà, a ser «ambiciosos» per «potenciar un model econòmic que repercuteixi en els barris».

Per la seva banda, l’ex PSC i candidat d’ERC, Jaume Graells, ha defensat la necessitat d’un canvi «per fer neteja i per salut democràtica». «Ha sigut un mandat marcat per les irregularitats fruit de l’excés de partidisme en què tot es confon i una Administració inoperant. Un model esgotat. Treballarem per construir l’alternativa», ha reivindicat el líder republicà.

La dificultat de pactes de govern

La socialista Núria Marín va tornar a guanyar les eleccions amb un còmode avantatge respecte als altres grups polítics, però va perdre un regidor –passant de 14 a 13– i, amb això, la majoria absoluta que havia tingut els últims quatre anys. No obstant, aquest resultat garantia a Marín mantenir la vara de comandament, ja que qualsevol govern alternatiu hagués hagut de passar per pactes entre ERC i els Comuns amb el PP i l’extrema dreta de Vox. És a dir, unes relacions del tot impossibles en el ple hospitalenc.

Notícies relacionades

Resultats eleccions a l’Hospitalet 2023: ¿qui guanya aquest 28M?

Cavalcada de Reis 2023 a l’Hospitalet: recorregut i horaris

Des del PSC estableixen el preceptiu ‘cordó sanitari’ a Vox, per la qual cosa ja es descarta una primera formació amb qui pactar. Un pacte de govern entre socialistes i populars és una altra opció impossible, i més en l’actual context polític, amb les eleccions generals a la cantonada.

Així, l’opció més lògica podria ser En Comú Podem. En canvi, en el cas de l’Hospitalet aquesta equació no és tan senzilla. I és que els Comuns han sigut un dels grups de l’Ajuntament de l’Hospitalet que més oposició han fet al govern de Marín els últims anys. De fet, els Comuns han portat als tribunals algunes de les qüestions que han marcat el mandat, com l’aprovació del PDU Granvia o el suposat cas de corrupció del Consell Esportiu de l’Hospitalet, pel qual van arribar a dimitir dos regidors del PSC a la ciutat –Cristóbal Plaza i Cristian Alcázar– i en què els Comuns han sigut acusació particular.